dijous, 17 de juliol del 2008

Els Ídols. (1a part).

Qui no ha tingut en algun moment de la seva vida un o varius ídols?, un cantant, un esportista, un intel·lectual o inclòs un polític.
Els ídols son aquells triomfadors que per alguna misteriosa i intima raó sentim propers a nosaltres.
Però normalment els ídols son efímers, duran lo que duran i es disolveixen com terròs de sucre en tassa de cafè.
Lo meu en aquest aspecte no es gens normal, els meus dos ídols que he admirat i seguit desde els 12 anys, encara ho son avui en dia, tot i estan ja en edat de jubilació. Son gent que admiro profundament,no només perquè siguin triomfadors, sinó que han estat homes que s’han fet a ells mateixos, que han estat criticats, que no tot el que han fet ha estat digna d’admiració, però han reaccionat i s’han tornat a aixecar, en els propers dies us els presentaré, encara que els coneixeu segur.
Tu n’has tingut d’ídols?
Es poden saber?

4 comentaris:

Carme ha dit...

Ara per ara... no sé si ídols o no, però els Queen m'encanten. RIP Freddie Mercury!!! Era un personatge fascinant!!!

McTutacara ha dit...

La veritat, és que no n'he tingut cap d'idol, m'ha agradat algun cantant o grup, algun actor en alguna peli, algun polític o personatge històric, en algun moment, etc... però, el què es diu idol, cap.

andreu ha dit...

Jo n'he tingut molts d'ídols, deu ser que soc mol mitóman, (es diu així, no?). Bé no se si es poden considerar idols, però hi ha gent que admiro moltíssim, esportistes, músics i fins i tot algún politic, encara que aquets últims cada vegada menys. Ara bé, sóc incapaç de fer una llista,.. sería molt llarga.

Mina Nabona-Jassans ha dit...

A mi en una altra vida m'hauria agradat ser músic i/o pintor o una cosa creativa i fashion, o sigui que te'n podria dir un cabasset en els quals voldria emmirallar-me.

Però, ara em poso equànime i digna, els meus ídols de veritat són els que m'han dissenyat un món bastant còmode: els inventors i perfeccionadors del tren, els de la rentadora, Cal·límac (un dels primers bibliotecaris), els fabricants de les sandàlies que gasto... Els bons gestors també entren en aquest sac. Un sac molt gran, com diu l'Andreu.

[Sendu, si actives l'opció de signar els comentaris amb el perfil a triar, no hauré de direccionar els meus a una pàgina abandonada de blogspot i ho podré fer directament a una d'activa.]