14 de juliol (2a part).
Com he comentat mes avall, el 14 de juliol es una data de molt bon record en la meva infantesa; Vacances escolars recent estrenades, calor, tardes de Tour, aquelles etapes on Merckx, Poupou, Ocaña o Fuentes eren els herois, enfundats en els llegendaris mallots de Faema, Bic, Peugeot o Kas. Quins temps! En blanc i negre es clar.
En aquells anys la meva família i jo, vivíem a Suïssa, a Lausanne, que es on es va fer famosa la frase aquella de....a la ville de....un moment....Barcelona!!!!
Però reprenent el fil del 14 de juliol, aquest era el dia marcat per la sortida cap a les vacances, cap a Catalunya, recordo al final dels anys 60, Lausanne-Reus, 1100 Km, 20/22 hores de trajecte, havíem d’entravessar mig territori Francès, sense autopistes es clar, cues a les fronteres, i en general la circulació era molt lenta acord als vehicles de l’època.
Nosaltres no ens podíem queixar, el pare tenia un bon cotxe, com el de la foto, arribava fàcilment als 90/100 km/h.
Quan entraves a Espanya, les carreteres encara eren més desastroses, recordeu els mes vells, la nacional al seu pas per l´Ordal?, la pujada al port a 30 km/h darrera de un Pegaso Comet tirant fum a dojo!!!
L´any passat vaig fer el mateix trajecte, tranquil·lament instal·lat al volant del meu cotxe, provis de climatitzador i sense sortir de l’autopista en 9 hores parant a dinar i vigilant els radars!!!
Com he comentat mes avall, el 14 de juliol es una data de molt bon record en la meva infantesa; Vacances escolars recent estrenades, calor, tardes de Tour, aquelles etapes on Merckx, Poupou, Ocaña o Fuentes eren els herois, enfundats en els llegendaris mallots de Faema, Bic, Peugeot o Kas. Quins temps! En blanc i negre es clar.
En aquells anys la meva família i jo, vivíem a Suïssa, a Lausanne, que es on es va fer famosa la frase aquella de....a la ville de....un moment....Barcelona!!!!
Però reprenent el fil del 14 de juliol, aquest era el dia marcat per la sortida cap a les vacances, cap a Catalunya, recordo al final dels anys 60, Lausanne-Reus, 1100 Km, 20/22 hores de trajecte, havíem d’entravessar mig territori Francès, sense autopistes es clar, cues a les fronteres, i en general la circulació era molt lenta acord als vehicles de l’època.
Nosaltres no ens podíem queixar, el pare tenia un bon cotxe, com el de la foto, arribava fàcilment als 90/100 km/h.
Quan entraves a Espanya, les carreteres encara eren més desastroses, recordeu els mes vells, la nacional al seu pas per l´Ordal?, la pujada al port a 30 km/h darrera de un Pegaso Comet tirant fum a dojo!!!
L´any passat vaig fer el mateix trajecte, tranquil·lament instal·lat al volant del meu cotxe, provis de climatitzador i sense sortir de l’autopista en 9 hores parant a dinar i vigilant els radars!!!
1 comentari:
osti tu! 20 hores de viatge al darrera d'un cotxe havía de ser pesadet. La meva experiència més semblant es de començaments dels anys setanta Alforja - Barcelona si tot anava bé,.. tres hores amb un seat 124.
El meu récord personal de viatge al darrera d'un cotxe va ser un 1 d'agost Barcelona- Alforja 7 hores.
Publica un comentari a l'entrada