dijous, 23 de desembre del 2010

Bones Festes!!!



Bon Nadal i un 2011 com deu mana!!

dimecres, 13 d’octubre del 2010

La caiguda de un mite.



Me cago en tot!!! Un altre mite que cau!!
No pots fiar-te de res!!
Anys i anys d’admiració i de misteri a la puta brossa!

La foto que esteu veient i que és la portada del famós “Hotel Califòrnia” dels Eagles.
Aquesta foto que tanta imaginació ha fet volar, que tanta tinta ha fet corre sobre la seva llegenda.
Que si estava aquí, que si estava allà.
Que si era el secret millor guardat del grup.
Resulta que…s’ha descobert el pastel.
L’Hotel Califòrnia no existeix com a tal, i la foto correspon al Hotel Beverly Hills de Los Angeles.
Buaaaaaaaaaaaaaa!!!!
Sort que sempre ens quedarà la cançó.

Concentració de motards.



Aquesta imatge m’agrada molt, els Mossos també son humans, també posen “gasofa”.

Las preguntes son:
Paguen en efectiu?
Paguen en Visa?
Paguen cadascú lo seu?
Passa més tard Saura i ho paga tot?
Els fan crèdit?
Els fien?
Aprofiten per comprar la xocolatina o la bossa de xips?
Es sent el dependent del RepsolShop, sobre protegit?

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Tant de bo estesis aquí!




Així que creus que saps distingir,
El cel del infern?
El cel blau del dolor?
Saps distingir un camp verd,
D'un fred rail d’acer?
Un somriure d’un mal gest,
Creus que pots distingir?
Van aconseguir canviar-te,
Els teus herois per fantasmes?
Cendres ardents per arbres?
Aire calent per una brisa fresca?
Fred confort per un canvi?
I vas canviar un paper principal a la guerra,
Per un paper protagonista en una gàbia?

Tant de bo, tant de bo estesis aquí!.
Només érem dues ànimes perdudes,
Que neden en una peixera,
Any rere any,
Corrent sempre sobre
El mateix vell camí.
Què hem trobat?
Les mateixes pors de sempre,
Tant de bo estesis aquí!.

dissabte, 24 de juliol del 2010

El Camí de les Estrelles.

25 de Juliol 2010.
Avui es Sant Jaume, en altres èpoques dia de festa gran a casa nostra.
Quan Sant Jaume cau en diumenge, l’any en qüestió es declarat any Sant Compostel·là.
Si voleu fer el camí de Sant Jaume, o de les Estrelles, no escolliu mai el camí francès un estiu de Xacobeo, sembla l’estació de Sants en hora punta.
Jo el vaig fer a principis de maig d'un any normal i tot em va anar bastant bé.
Caminar sol, pensar, mirar, compartir, comunicar-se, cansar-se....que sa per l’anima i el cos es fer-se pelegrí durant uns dies.

dimarts, 9 de març del 2010

Regidor "De guàrdia"



Quan ets regidor “De guàrdia”, d’un ajuntament petit, us ben asseguro que et toquen fer les coses més variades i de vegades inclús entranyes.
Afortunadament aquest no va ser el cas, i la meva missió va ser divertida i enriquidora.
Una cinquantena de nens i nenes de l’escola Roca Bruna de les Borges van pujar al poble a passar el matí.
Els vaig fer la visita, tot resseguint la nova senyalització turística, instal•lada fa poc.
Els nens/nenes i les senyoretes s’ho van passar molt bé, i un servidor també, fent per un matí de guia turístic.

dimarts, 23 de febrer del 2010

L'exemple alemany.



És molt curiós això!!
La petita historia que us vull explicar, l’he escoltat per radio aquest matí i m’ha fet molta gràcia.
Per il•lustrar-la volia buscar una foto representativa i com la historia va d’un parat a Alemanya, doncs he obert el Google i he escrit “Keine arbeit”, “Sense treball”, i m’ha sortit aquesta foto, us ho podeu creure...una foto de una oficina de l’atur espanyola!!!!
El cas és que un fulano alemany, com us deia, ha celebrat recentment un aniversari bastant peculiar.
Fa 36 anys que viu de l’atur, i lo curiós és que las autoritats no ho havien detectat fins ara. Malgrat que quan va arribar als 30 anys va fer una macro festa al seu pis (que paga l’assistència social) i és veu que el sarau va ser tant potent que fins i tot, els veïns el van denunciar.
Aquest senyor i segons la seves pròpies declaracions es completament al•lèrgic al treball.
Un cop, ja no recorda quan es va posar a treballar, però a les 5 setmanes es va posar malalt de tenir que llevar-se tots els dies aviat i de veure les mateixes cares a la feina.
Veieu com tots els mites cauen....quantes vegades ens han refregat l’exemple alemany per la cara, com a model a seguir?
Aquest si ve a Espanya, haurà de pencar fins els 95 anys, per tenir dret a jubilar-se!!