dijous, 17 de juliol de 2008

Els ídols (2a part)


David Robert Jones , molt mes conegut com a David Bowie, alies... el Duc Blanc o El Camaleó.
Que explicar d’aquest geni de la musica pop/rock dels últims 40 anys, va editar el seu primer èxit al 1969.
Una veu extraordinària i una inspiració notable i original a l’hora de compondre.
També ha tingut fracassos, bastants... musicals, de representació, sentimentals, problemes seriosos amb las drogues, a principis dels 70, era el nº1, però no tenia ni un duro. Entre les drogues i el seu manager el tenien ben acollat.
Un dia va dir prou, es va reflotar i va jurar (Com la Scarlett!), que ningú més s’aprofitaria del seu treball gratuïtament (No sabia que vindria la mula!!!). Avui en dia es una de les principals fortunes del mon del show-bisness britànic.
Doncs si amics, aquest es un dels meus dos ídols, tenia tots els seus LP´s, pòsters per tota la habitació i fins i tot intentava portar el cabell com ell, difícil... el tio es canviava mes de pentinat que de mitjons!
LP´s recomanats:
-Diamond Dogs
-Young Americans
-David Bowie Live at the Tower Philadelphia
Simplement genial Mr. Bowie!!!

6 comentaris:

Carme ha dit...

Jo aquest el tinc "vist" per la cançó "Under Pressure", jejeje!!!

Piscu ha dit...

No t'imagino portant el look del "Camaleo" juajuajua.

Rosa ha dit...

Jo de gran vull ser com el Phill Collins. Es el meu idol ?
Eps, igual, igual no eh!!

Piscu, jo si. Es massa. jajajajaja

Anònim ha dit...

Yo al Bowie lo veo muy operístico y zarzuelero. Como Queen. Estás seguro de que te gusta?

Carme ha dit...

Viska Queen!!!

Mina Nabona-Jassans ha dit...

Viska! Another one bites the dust!