L’esport espanyol i el seu himne.

Paris, Champs-Elysées...un podi, tres homes.
El del mig es l’espanyol (madrileny) Roberto Contador i acaba de guanyar Le Tour de France, d’una manera més que brillant.
El Roberto es prepara, es posa el mallot bé, i llueix un gran somriure, es el moment més esperat......
Es treu la gorra i sona l´himne d’Espanya...einnn...queee..
Això no és el “himno nacional”...que si que ho és!!..que no!!!
Si, si que ho és....es l’himne , es l’himne de Dinamarca!!!!
Que mala suerrrrte!!!!

Definitivament l’esport espanyol i el seu himne no tenen sort.
Fa un parell de mesos problemes a Valencia, a la final de La Copa del Rey.
Uns anys enrere a Austràlia, partit inaugural de la Davis, un paio amb una trompeta mig embussada els va tocar l’himne oficial de la Segona República.
Any 1972 a Sapporo, Paquito Fernandez Ochoa, els va agafar a tots en calces, al guanyar l’eslàlom especial de les Olimpíades d’hivern, els japonesos van retardar varies hores la cerimònia d’entrega de medalles.....no trobaven l’himne espanyol enlloc.

Lo dit: Seleccions Esportives Catalanes ja!!!