Bones Festes!!!

Bon Nadal i un 2011 com deu mana!!

La caiguda de un mite.

Me cago en tot!!! Un altre mite que cau!!
No pots fiar-te de res!!
Anys i anys d’admiració i de misteri a la puta brossa!

La foto que esteu veient i que és la portada del famós “Hotel Califòrnia” dels Eagles.
Aquesta foto que tanta imaginació ha fet volar, que tanta tinta ha fet corre sobre la seva llegenda.
Que si estava aquí, que si estava allà.
Que si era el secret millor guardat del grup.
Resulta que…s’ha descobert el pastel.
L’Hotel Califòrnia no existeix com a tal, i la foto correspon al Hotel Beverly Hills de Los Angeles.
Buaaaaaaaaaaaaaa!!!!
Sort que sempre ens quedarà la cançó.

Concentració de motards.

Aquesta imatge m’agrada molt, els Mossos també son humans, també posen “gasofa”.

Las preguntes son:
Paguen en efectiu?
Paguen en Visa?
Paguen cadascú lo seu?
Passa més tard Saura i ho paga tot?
Els fan crèdit?
Els fien?
Aprofiten per comprar la xocolatina o la bossa de xips?
Es sent el dependent del RepsolShop, sobre protegit?

Tant de bo estesis aquí!

Així que creus que saps distingir,
El cel del infern?
El cel blau del dolor?
Saps distingir un camp verd,
D'un fred rail d’acer?
Un somriure d’un mal gest,
Creus que pots distingir?
Van aconseguir canviar-te,
Els teus herois per fantasmes?
Cendres ardents per arbres?
Aire calent per una brisa fresca?
Fred confort per un canvi?
I vas canviar un paper principal a la guerra,
Per un paper protagonista en una gàbia?

Tant de bo, tant de bo estesis aquí!.
Només érem dues ànimes perdudes,
Que neden en una peixera,
Any rere any,
Corrent sempre sobre
El mateix vell camí.
Què hem trobat?
Les mateixes pors de sempre,
Tant de bo estesis aquí!.

El Camí de les Estrelles.

25 de Juliol 2010.
Avui es Sant Jaume, en altres èpoques dia de festa gran a casa nostra.
Quan Sant Jaume cau en diumenge, l’any en qüestió es declarat any Sant Compostel·là.
Si voleu fer el camí de Sant Jaume, o de les Estrelles, no escolliu mai el camí francès un estiu de Xacobeo, sembla l’estació de Sants en hora punta.
Jo el vaig fer a principis de maig d'un any normal i tot em va anar bastant bé.
Caminar sol, pensar, mirar, compartir, comunicar-se, cansar-se....que sa per l’anima i el cos es fer-se pelegrí durant uns dies.

Regidor "De guàrdia"

Quan ets regidor “De guàrdia”, d’un ajuntament petit, us ben asseguro que et toquen fer les coses més variades i de vegades inclús entranyes.
Afortunadament aquest no va ser el cas, i la meva missió va ser divertida i enriquidora.
Una cinquantena de nens i nenes de l’escola Roca Bruna de les Borges van pujar al poble a passar el matí.
Els vaig fer la visita, tot resseguint la nova senyalització turística, instal•lada fa poc.
Els nens/nenes i les senyoretes s’ho van passar molt bé, i un servidor també, fent per un matí de guia turístic.

L'exemple alemany.

És molt curiós això!!
La petita historia que us vull explicar, l’he escoltat per radio aquest matí i m’ha fet molta gràcia.
Per il•lustrar-la volia buscar una foto representativa i com la historia va d’un parat a Alemanya, doncs he obert el Google i he escrit “Keine arbeit”, “Sense treball”, i m’ha sortit aquesta foto, us ho podeu creure...una foto de una oficina de l’atur espanyola!!!!
El cas és que un fulano alemany, com us deia, ha celebrat recentment un aniversari bastant peculiar.
Fa 36 anys que viu de l’atur, i lo curiós és que las autoritats no ho havien detectat fins ara. Malgrat que quan va arribar als 30 anys va fer una macro festa al seu pis (que paga l’assistència social) i és veu que el sarau va ser tant potent que fins i tot, els veïns el van denunciar.
Aquest senyor i segons la seves pròpies declaracions es completament al•lèrgic al treball.
Un cop, ja no recorda quan es va posar a treballar, però a les 5 setmanes es va posar malalt de tenir que llevar-se tots els dies aviat i de veure les mateixes cares a la feina.
Veieu com tots els mites cauen....quantes vegades ens han refregat l’exemple alemany per la cara, com a model a seguir?
Aquest si ve a Espanya, haurà de pencar fins els 95 anys, per tenir dret a jubilar-se!!

30 anys buscant una cançó.

http://www.youtube.com/watch?v=pHu_v_pWBPA


Aquesta cançó, és veritat, vaig esta 30 anys buscant-la, i segurament molts pensareu, i com pot ser això?
Us ho explico:
Els qui estudiàvem batxillerat a meitat del 70s a Reus, sobre tot penso en els que estàvem en el IES Salvador Vilaseca, teníem la costum, els divendres a la tarda, d’anar en bandada a passar-ho bé, o sigui ballar i prendre un “cubata” o dos, o tres.
El lloc on ens reuníem era “Els Ploms”, la seu social del club reusenc, situat al Palau Bofarull del carrer Llovera, que és convertia en discoteca, i és muntaven un saraus considerables,entre 300 i 500 persones en cada sessió.
Un divendres vaig escoltar una cançó estranya, especial, que no coneixia, cosa raríssima, ja que en aquells temps estava jo molt “al lloro” de totes les novetats que arribaven a Discos Quic i a Radio Bamo.
El cas és que vaig preguntar al Dj., el nom del grup, i entre el soroll de la musica i la meva taxa etílica, no vaig entendre gaire bé lo que m’explicava.
Al dia següent, vaig fer memòria sobre lo que em va dir el Dj., y nomé recordava la paraula Band.
I aquí va començar el meu periple, aquesta cançó no la vaig escoltar mai més, el Dj. dels Ploms va desaparèixer, i sabeu quants grups hi havia als 70s amb la paraula Band en el seu nom....bufffff!!!
Jo em vaig enrocar en lo que m’havia dit aquell noi era, Steve Miller Band, els de Abracadabra, The Joker o Fly like an Eagle.
I durant anys i anys a totes les fires del disc o mercadets que anava, buscava i comprava els Lp’s d’aquesta banda, amb la esperança d’escoltar la cançó perduda, però res de res, la cançó no apareixia per enlloc.
Desprès d’acumular una dotzena de Lp’s de Steve Miller Band, grup que per cert no m’entusiasma gaire, vaig decidir deixar-ho corre de moment.
A meitat dels 90s, vaig tenir accés per primer cop a Internet, i a un programa d’intercanvi d’arxius, sobre tot musicals, que és va convertir en llegendari, el Napster.
Allí hi era tot, tota la musica, lo més rar, lo més insospitat,tot ho podies trobar allí.
I vaig recomençar la recerca de la cançó perduda.....vaig posar Band al buscador i van sortir més de 5000 resultats.
Em vaig passar 15 dies, escoltant musica....fins que eureka!! La vaig trobar......
The Sensational Alex Harvey Band, collons (perdó!), no m’estranya que no recordes el nom!!! La cançó es diu The Faith Healer, I aquí us la poso…és una cançó entranya I difícil de digerir, aviso!!

Vist a la televisió

Noticia verídica:

Als Estats Units de Nord Amèrica i a Hongria, han prohibit al Pare Noel, fer petons als més petits.
Doncs si, molt em temo que la típica escena del nen/a segut/da a la falda del Pare Noel, ha passat a la historia. Al menys aquest Nadal. Les autoritats sanitàries d’aquests països han prohibit tant entranyable escena nadalenca, per considerar que els dos grups de persones que intervenen son considerats de risc en la prevenció de la grip A (h1n1).
Els nens per la seva vulnerabilitat natural i el Pare Noel, per ser obès i de la tercera edat.
De qui no han dit res, és dels elfs que l’acompanyen i dels rens.
Els Reis Mags, també tiren a gordets oi?

Nou Seleccionador Nacional de Futbol.

Fa uns dies, la Federació Catalana de Futbol, nomenava com a seleccionador nacional català a Johan Cruyff.
La pregunta del milió des de les hores és:
Serà Johan Cruyff un bon seleccionador per Catalunya?
Alguns és queixen de que no parla català, però és que en Cruyff és un cas únic, és tan llest que sembla que domini un bon grapat d’idiomes, quan en realitat els parla tots fatal, i segons ell fins i tot en holandès li costa comunicar-se. Res d’estrany per altre part en una persona que als 14 anys va canviar el cole per la pilota, tota la seva formació s’ha anat forjant sobre la marxa, a lo llarg dels anys i als llocs on ha viscut, cal dir que la seva dona, de molt bona família també l’ha ajudat molt en aquesta faceta de la seva vida.
Per altre banda per dirigir una selecció un o com a màxim un parell de cops al any, en partits amistosos, si et dius Cruyff, això ho pots fer amb una mà lligada a l’espatlla i els ulls embenats, sense cap problema.

No, el interès principal de que l’holandès volador sigui el responsable de la Selecció Nacional, és que de cop posa Catalunya a la primera divisió de las seleccions.
Cruyff es el número 1, i quan la selecció jugui, tots els ulls del món futbolístic (milions i milions!!) és fixaran en aquesta interessant selecció.
A més s’han acabat els problemes de contractació de seleccions de primer nivell per jugar contra Catalunya, Cruyff te amics molt influents a la cúpula d’aquest esport.
Si llegiu un quants posts més avall, ja sabreu de la meva admiració per aquest home, així que per mi, ell és el seleccionador ideal parli o no català, lo únic que sento de debò, és no veure en Johan a la banqueta amb en Charly Reixach de segon.

Homenatge al Tio Paló

Alguns de vosaltres, sabeu de la meva passió per la Rumba Catalana.
No em feu explicar perquè sent un rocker com jo devoció per aquest gènere musical, ni jo mateix m’ho explico, però vaig començar a comprar discos de rumba cat., als 12 anys.
Doncs be, far un parell de dies, m’he assabentat que ha mort als 73 anys, i de un infart, el Patriarca de la Rumba, el més gran de tots, al qui van nomenar James Brown de la Rumba Catalana.
Ha mort el Valentí Carbonell, més conegut com Tio Paló.
Un cas curiós, no havia estat mai professional, fins al 91 en que participa en un Macro concert de Rumba Catalana,al velòdrom d´Horta organitzat per Peret , allí canta un parell de cançons, i va passar com en el cas de Compay Segundo, la gent el va descobrir de cop, quan ja era una persona de la tercera edat.
A partir de llavors treballa en diferents espectacles, pel·lícules i vídeo clips de nombrosos artistes, entre ells Peret, Sabor de Gràcia, Jarabe de palo, Lucrecia, Ai Ai Ai i darrerament amb Macaco.
Tio Paló serà recordat com l’inductor, el “salero” i la inspiració de molts artistes del seu entorn.
El seu tarannà, i la seva xispa especial a la hora de cantar i ballar, el van convertir en tot un referent.
Com diu aquella rumba....
“En la calle la Cera el Bar Salchichón, es el dueño del Barrio el Tio Paló”.
Així era. Descansi en Pau.

El Combat del Segle.

A molta gent no li agrada la boxa, dos homes donant-se cops, la sang el fetge bla bla bla....
Però un combat, amb dos púgils mítics, de lo millor que ha donat el quadrilàter, que van revolucionar la estètica i la tàctica d’aquest esport, ús ben prometo que és quasi bé art....
Ahir vaig llegir en un diari esportiu que feia 35 anys (30/10/74) del combat, Muhammad Ali vs George Foreman,
a Kinshasa, antic Zaire.
Combat organitzat per Don King,i que és va voler vendre al món com el combat del segle.
Un acte d’aquest calibre organitzat pel promotor dels cabells de punta, patrocinat pel tristament famós Mobutu i amb un Ali, ja en decadència, no sé no sé...
NO, no senyors, no us deixeu enganyar, de “Combat del Segle” només sen ha fet un, cap més esdeveniment pugilístic podrà superar en expectació i emoció, el combat:

Muhammad Ali vs Joe Frazier, amb el títol de Campió del Mon en joc.
Dia: 08/03/1971
Lloc: Madison Square Garden, New York.
Assistents: 22.000

Que explicar de Ali, que no estigui ja escrit? Una llegenda d’aquest esport, i una forma revolucionaria de boxejar, basada en un joc de cames que transformava en una dansa que marejava als contraris. Tot estil i estètica, l’elegància personificada, un boxejador de guant blanc, podríem dir!
Joe “Smoking” Frazier, era tot el contrari, quasi més ample que alt, uns pantalons mai vistos fins els genolls, un estil bast, però sabia encaixar com ningú, i tenia una arma “secreta”, un ganxo d’esquerra per tombar un toro.
El combat va durar els 15 “rounds”, programats, Frazier amb els ulls pràcticament tancats i Ali amb una pallissa al damunt que no s’aguantava, van escoltar com el veredicte era favorable a Frazier, patint així el gran Muhammad Ali, la seva primera derrota com a professional.
Podeu veure parcialment, si us agrada el boxeu i la seva èpica, el combat a youtube.
Això si que va ser el “Combat del Segle”, capaç d’acaparar l’atenció esportiva mundial durant unes hores.

El sou dels polítics

Qui no s’ha preguntat algun cop, quan guanyen els polítics? Els professionals, els de bo de bo.
Si ho mereixen o no, en això no vull entrar, però m’he posat a indagar a traves d’Internet i aquest és el resultat.
Al sous marcats s’han d’afegir, les dietes, despeses etc...
També és curiós, remarcar que ho cobren en 12 pagues...no tenen pagues extres, pobres!!

-President del Govern Espanyol: 91.982.4 Euros.
-Vice President: 86.454.36 Euros.
-Ministre: 81.155,04 Euros
-Secretari d´Estat: 73.692 Euros
-Subsecretari d´Estat: 64.606 Euros.

Tots els ex Presidents del govern Espanyol, tenen una paga vitalícia de 90.000 Euros.

-President de la Generalitat de Catalunya: 169.446 Euros.
-Consellers: 127.737 Euros.
-President del Parlament: 152.954 Euros.
-Diputat simple 43.697 Euros.
Si el Diputat viu a Barcelona: Plus de 21.650 Euros.
Si el Diputat viu fins a 80 km de Barna: 28.090 Euros.
Si el Diputat viu fins de 81 a 180 km de Barna: 30.156 Euros.

Si ets d´Alforja i Diputat, et treus 73.853 Euros/Any.

Alcalde de Reus: 80.000 Euros.

#Fonts: La Vaguardia, El Periódico, Diari de Girona i Diari de Tarragona.

Ha mort Andrés Montes

Ostres tu, acabo de assabentar-me de la mort del Andrés Montes, periodista esportiu, especialitzat en retransmissions de basquet, encara que també va transmetre per la Sexta un mundial i un europeu de nacions, de futbol.
El passat 20 de setembre, el dia que Espanya és proclamava campiona d’Europa de basquet, ell posava fi a la seva carrera professional.
Montes serà sobre tot recordat per les seves frases “ingenioses”:
-Tiqui Taca
-Jugón
-Donde están las llaves, Salinas.
-Fútbol con Fatatas.
Però la seva frase més celebrada és sense dubte “La vida puede ser maravillosa”, i encara que t’agradés més o menys fent la seva feina, una cosa si tenia...entusiasme, adorava la seva feina i això és notava molt.

Jo, ara no el veia casi mai, però el recordo molt d’aquella època quan el canal +, donava en obert els partits de la NBA, a mitat dels anys 90, en hores intempestives, (3 de la matinada).
Ell ho sabia tot sobre Magic Johnson, Abdul Jabbar, Denis Rothman o Dominique Wilkins.
Ell ens va posar a molts al cap allò de: “I love this game!”
Andrés Montes, un negre blanquinós, amb ulleres rodones i “pajarita”.
Chapeau, va fer estil!

Coses de l´estiu.

Quina barbaritat!!
Heu vist lo que es pot fer amb una galleda, una pala, un rasclet i una mica de traça.
Aquest nano promet.

Festa d´Estiu

Com cada any, el 14 d’agost arriba la Festa d´Estiu.
La de ahir a la nit va discorre molt plàcidament.
La temperatura era molt bona, més aviat tirant a fresqueta.
El menú estava bé.
Els 300 comensals van poder ballar o fer-la petar, ja que el volum del quartet, no era tan excessiu com en altres ocasions.
Lo més remarcable...el vestit a lo “Wilma” , de la cantant dels Frenesí, i el repertori que portaven que va estar força bé.
Una vetllada agradable.

Bravo, Monsieur Le Monde.

Bravo, Monsieur le monde.
Chapeau, Monsieur le monde.
Même quand les gens diront.
Que vous ne tournez pas toujours très rond.

Bravo, pour vos montagnes.
C'est beau, c'est formidable.
Compliment pour vos saisons.
Qui nous donnent des idées de chansons.

Bravo, la mer.

On n'a jamais trouvé un vert plus bleu.

Un bleu plus vert.

Aucune symphonie.

N'est riche d'autant d'harmonie.

Qu'un merveilleux tonnerre.

Qui fait l'amour avec la pluie.

Bravo, le vent.

Qui fait ramper les blés.

Qui fait trembler les océans.

Bravo pour le soleil.

Et la colère du volcan.

Bravo pour l'arc-en-ciel.

Qui met de la joie dans le cœur d'un enfant.

Bravo, Monsieur le monde.

Chapeau, Monsieur le monde.

Nous vous demandons pardon.

Pour tous ceux qui vous abîmeront.

Bravo, Monsieur le monde.

Bravo, pour la colombe.

Si vous lui laissez la vie.

Nous vous dirons simplement merci.

(Michel Fugain)

S´ha de veure!!

N-340, direcció Barcelona, a l’altura de l´Arc de Bará, has d’anar amb ull o et passaràs l’entrada.
Tires 800 o 900 metres entre pins i xalets, i.......aquí esta!!!
De fora no sembla gaire cosa, però a dins, uffff!!
Una mica de romànic, un cert aire de Galícia, un toc de renaixentisme, una bona ració d´Al Andalús, tampoc hi pot faltar el Gòtic, el Rococó, l’estil medieval, el Sard.
Plantes, ombres, arcades i reixes de forja, racons discrets i passadissos.
Tot això ho poses a la coctelera, li dons una bona remenada i ale hop, ja ho tens....El Roc de Sant Gaietà.
S’ha de veure!!

Rèplica de la porta principal de la Catedral d´Àvila.

Un aire Al Andalús inconfusible.

Firagost

Una explosió de llum, colors i sabors.

Firagost es la fira del camp català.
Una explosió de llum, colors i olors.
Un kilòmetre i mig de recinte firal, pels carrers de Valls.
Fruites, verdures, plantes, flors, vins, caves, cerveses, mel, olis, herbes de tota mena etc...
Del tot recomanable, dies 4 i 5 d’agost.

Les Festes de Barqueres

A per el pernil!!!!

Aquest cap de setmana tenim las Festes de Barqueres.
Streap-tease per ells i elles. Jocs de cucanya, la Festa de la Cervesa, Disco Mòbil, Lluïts balls de nit, sardinada etc..
Tot un reguitzell d’activitats que fera que els veïns de la urbanització i tots aquells que vulguin apropar-se , ho passin molt bé.
Jo no hi penso faltar!!