La caiguda de un mite.

Me cago en tot!!! Un altre mite que cau!!
No pots fiar-te de res!!
Anys i anys d’admiració i de misteri a la puta brossa!

La foto que esteu veient i que és la portada del famós “Hotel Califòrnia” dels Eagles.
Aquesta foto que tanta imaginació ha fet volar, que tanta tinta ha fet corre sobre la seva llegenda.
Que si estava aquí, que si estava allà.
Que si era el secret millor guardat del grup.
Resulta que…s’ha descobert el pastel.
L’Hotel Califòrnia no existeix com a tal, i la foto correspon al Hotel Beverly Hills de Los Angeles.
Buaaaaaaaaaaaaaa!!!!
Sort que sempre ens quedarà la cançó.

Concentració de motards.

Aquesta imatge m’agrada molt, els Mossos també son humans, també posen “gasofa”.

Las preguntes son:
Paguen en efectiu?
Paguen en Visa?
Paguen cadascú lo seu?
Passa més tard Saura i ho paga tot?
Els fan crèdit?
Els fien?
Aprofiten per comprar la xocolatina o la bossa de xips?
Es sent el dependent del RepsolShop, sobre protegit?

Tant de bo estesis aquí!

Així que creus que saps distingir,
El cel del infern?
El cel blau del dolor?
Saps distingir un camp verd,
D'un fred rail d’acer?
Un somriure d’un mal gest,
Creus que pots distingir?
Van aconseguir canviar-te,
Els teus herois per fantasmes?
Cendres ardents per arbres?
Aire calent per una brisa fresca?
Fred confort per un canvi?
I vas canviar un paper principal a la guerra,
Per un paper protagonista en una gàbia?

Tant de bo, tant de bo estesis aquí!.
Només érem dues ànimes perdudes,
Que neden en una peixera,
Any rere any,
Corrent sempre sobre
El mateix vell camí.
Què hem trobat?
Les mateixes pors de sempre,
Tant de bo estesis aquí!.

El Camí de les Estrelles.

25 de Juliol 2010.
Avui es Sant Jaume, en altres èpoques dia de festa gran a casa nostra.
Quan Sant Jaume cau en diumenge, l’any en qüestió es declarat any Sant Compostel·là.
Si voleu fer el camí de Sant Jaume, o de les Estrelles, no escolliu mai el camí francès un estiu de Xacobeo, sembla l’estació de Sants en hora punta.
Jo el vaig fer a principis de maig d'un any normal i tot em va anar bastant bé.
Caminar sol, pensar, mirar, compartir, comunicar-se, cansar-se....que sa per l’anima i el cos es fer-se pelegrí durant uns dies.

Regidor "De guàrdia"

Quan ets regidor “De guàrdia”, d’un ajuntament petit, us ben asseguro que et toquen fer les coses més variades i de vegades inclús entranyes.
Afortunadament aquest no va ser el cas, i la meva missió va ser divertida i enriquidora.
Una cinquantena de nens i nenes de l’escola Roca Bruna de les Borges van pujar al poble a passar el matí.
Els vaig fer la visita, tot resseguint la nova senyalització turística, instal•lada fa poc.
Els nens/nenes i les senyoretes s’ho van passar molt bé, i un servidor també, fent per un matí de guia turístic.

L'exemple alemany.

És molt curiós això!!
La petita historia que us vull explicar, l’he escoltat per radio aquest matí i m’ha fet molta gràcia.
Per il•lustrar-la volia buscar una foto representativa i com la historia va d’un parat a Alemanya, doncs he obert el Google i he escrit “Keine arbeit”, “Sense treball”, i m’ha sortit aquesta foto, us ho podeu creure...una foto de una oficina de l’atur espanyola!!!!
El cas és que un fulano alemany, com us deia, ha celebrat recentment un aniversari bastant peculiar.
Fa 36 anys que viu de l’atur, i lo curiós és que las autoritats no ho havien detectat fins ara. Malgrat que quan va arribar als 30 anys va fer una macro festa al seu pis (que paga l’assistència social) i és veu que el sarau va ser tant potent que fins i tot, els veïns el van denunciar.
Aquest senyor i segons la seves pròpies declaracions es completament al•lèrgic al treball.
Un cop, ja no recorda quan es va posar a treballar, però a les 5 setmanes es va posar malalt de tenir que llevar-se tots els dies aviat i de veure les mateixes cares a la feina.
Veieu com tots els mites cauen....quantes vegades ens han refregat l’exemple alemany per la cara, com a model a seguir?
Aquest si ve a Espanya, haurà de pencar fins els 95 anys, per tenir dret a jubilar-se!!

30 anys buscant una cançó.

http://www.youtube.com/watch?v=pHu_v_pWBPA


Aquesta cançó, és veritat, vaig esta 30 anys buscant-la, i segurament molts pensareu, i com pot ser això?
Us ho explico:
Els qui estudiàvem batxillerat a meitat del 70s a Reus, sobre tot penso en els que estàvem en el IES Salvador Vilaseca, teníem la costum, els divendres a la tarda, d’anar en bandada a passar-ho bé, o sigui ballar i prendre un “cubata” o dos, o tres.
El lloc on ens reuníem era “Els Ploms”, la seu social del club reusenc, situat al Palau Bofarull del carrer Llovera, que és convertia en discoteca, i és muntaven un saraus considerables,entre 300 i 500 persones en cada sessió.
Un divendres vaig escoltar una cançó estranya, especial, que no coneixia, cosa raríssima, ja que en aquells temps estava jo molt “al lloro” de totes les novetats que arribaven a Discos Quic i a Radio Bamo.
El cas és que vaig preguntar al Dj., el nom del grup, i entre el soroll de la musica i la meva taxa etílica, no vaig entendre gaire bé lo que m’explicava.
Al dia següent, vaig fer memòria sobre lo que em va dir el Dj., y nomé recordava la paraula Band.
I aquí va començar el meu periple, aquesta cançó no la vaig escoltar mai més, el Dj. dels Ploms va desaparèixer, i sabeu quants grups hi havia als 70s amb la paraula Band en el seu nom....bufffff!!!
Jo em vaig enrocar en lo que m’havia dit aquell noi era, Steve Miller Band, els de Abracadabra, The Joker o Fly like an Eagle.
I durant anys i anys a totes les fires del disc o mercadets que anava, buscava i comprava els Lp’s d’aquesta banda, amb la esperança d’escoltar la cançó perduda, però res de res, la cançó no apareixia per enlloc.
Desprès d’acumular una dotzena de Lp’s de Steve Miller Band, grup que per cert no m’entusiasma gaire, vaig decidir deixar-ho corre de moment.
A meitat dels 90s, vaig tenir accés per primer cop a Internet, i a un programa d’intercanvi d’arxius, sobre tot musicals, que és va convertir en llegendari, el Napster.
Allí hi era tot, tota la musica, lo més rar, lo més insospitat,tot ho podies trobar allí.
I vaig recomençar la recerca de la cançó perduda.....vaig posar Band al buscador i van sortir més de 5000 resultats.
Em vaig passar 15 dies, escoltant musica....fins que eureka!! La vaig trobar......
The Sensational Alex Harvey Band, collons (perdó!), no m’estranya que no recordes el nom!!! La cançó es diu The Faith Healer, I aquí us la poso…és una cançó entranya I difícil de digerir, aviso!!