dimecres, 25 de novembre del 2009

30 anys buscant una cançó.


http://www.youtube.com/watch?v=pHu_v_pWBPA


Aquesta cançó, és veritat, vaig esta 30 anys buscant-la, i segurament molts pensareu, i com pot ser això?
Us ho explico:
Els qui estudiàvem batxillerat a meitat del 70s a Reus, sobre tot penso en els que estàvem en el IES Salvador Vilaseca, teníem la costum, els divendres a la tarda, d’anar en bandada a passar-ho bé, o sigui ballar i prendre un “cubata” o dos, o tres.
El lloc on ens reuníem era “Els Ploms”, la seu social del club reusenc, situat al Palau Bofarull del carrer Llovera, que és convertia en discoteca, i és muntaven un saraus considerables,entre 300 i 500 persones en cada sessió.
Un divendres vaig escoltar una cançó estranya, especial, que no coneixia, cosa raríssima, ja que en aquells temps estava jo molt “al lloro” de totes les novetats que arribaven a Discos Quic i a Radio Bamo.
El cas és que vaig preguntar al Dj., el nom del grup, i entre el soroll de la musica i la meva taxa etílica, no vaig entendre gaire bé lo que m’explicava.
Al dia següent, vaig fer memòria sobre lo que em va dir el Dj., y nomé recordava la paraula Band.
I aquí va començar el meu periple, aquesta cançó no la vaig escoltar mai més, el Dj. dels Ploms va desaparèixer, i sabeu quants grups hi havia als 70s amb la paraula Band en el seu nom....bufffff!!!
Jo em vaig enrocar en lo que m’havia dit aquell noi era, Steve Miller Band, els de Abracadabra, The Joker o Fly like an Eagle.
I durant anys i anys a totes les fires del disc o mercadets que anava, buscava i comprava els Lp’s d’aquesta banda, amb la esperança d’escoltar la cançó perduda, però res de res, la cançó no apareixia per enlloc.
Desprès d’acumular una dotzena de Lp’s de Steve Miller Band, grup que per cert no m’entusiasma gaire, vaig decidir deixar-ho corre de moment.
A meitat dels 90s, vaig tenir accés per primer cop a Internet, i a un programa d’intercanvi d’arxius, sobre tot musicals, que és va convertir en llegendari, el Napster.
Allí hi era tot, tota la musica, lo més rar, lo més insospitat,tot ho podies trobar allí.
I vaig recomençar la recerca de la cançó perduda.....vaig posar Band al buscador i van sortir més de 5000 resultats.
Em vaig passar 15 dies, escoltant musica....fins que eureka!! La vaig trobar......
The Sensational Alex Harvey Band, collons (perdó!), no m’estranya que no recordes el nom!!! La cançó es diu The Faith Healer, I aquí us la poso…és una cançó entranya I difícil de digerir, aviso!!

dimarts, 24 de novembre del 2009

Vist a la televisió


Noticia verídica:
Als Estats Units de Nord Amèrica i a Hongria, han prohibit al Pare Noel, fer petons als més petits.
Doncs si, molt em temo que la típica escena del nen/a segut/da a la falda del Pare Noel, ha passat a la historia. Al menys aquest Nadal. Les autoritats sanitàries d’aquests països han prohibit tant entranyable escena nadalenca, per considerar que els dos grups de persones que intervenen son considerats de risc en la prevenció de la grip A (h1n1).
Els nens per la seva vulnerabilitat natural i el Pare Noel, per ser obès i de la tercera edat.
De qui no han dit res, és dels elfs que l’acompanyen i dels rens.
Els Reis Mags, també tiren a gordets oi?


dissabte, 14 de novembre del 2009

Nou Seleccionador Nacional de Futbol.


Fa uns dies, la Federació Catalana de Futbol, nomenava com a seleccionador nacional català a Johan Cruyff.
La pregunta del milió des de les hores és:
Serà Johan Cruyff un bon seleccionador per Catalunya?
Alguns és queixen de que no parla català, però és que en Cruyff és un cas únic, és tan llest que sembla que domini un bon grapat d’idiomes, quan en realitat els parla tots fatal, i segons ell fins i tot en holandès li costa comunicar-se. Res d’estrany per altre part en una persona que als 14 anys va canviar el cole per la pilota, tota la seva formació s’ha anat forjant sobre la marxa, a lo llarg dels anys i als llocs on ha viscut, cal dir que la seva dona, de molt bona família també l’ha ajudat molt en aquesta faceta de la seva vida.
Per altre banda per dirigir una selecció un o com a màxim un parell de cops al any, en partits amistosos, si et dius Cruyff, això ho pots fer amb una mà lligada a l’espatlla i els ulls embenats, sense cap problema.


No, el interès principal de que l’holandès volador sigui el responsable de la Selecció Nacional, és que de cop posa Catalunya a la primera divisió de las seleccions.
Cruyff es el número 1, i quan la selecció jugui, tots els ulls del món futbolístic (milions i milions!!) és fixaran en aquesta interessant selecció.
A més s’han acabat els problemes de contractació de seleccions de primer nivell per jugar contra Catalunya, Cruyff te amics molt influents a la cúpula d’aquest esport.
Si llegiu un quants posts més avall, ja sabreu de la meva admiració per aquest home, així que per mi, ell és el seleccionador ideal parli o no català, lo únic que sento de debò, és no veure en Johan a la banqueta amb en Charly Reixach de segon.

dimecres, 4 de novembre del 2009

Homenatge al Tio Paló

Alguns de vosaltres, sabeu de la meva passió per la Rumba Catalana.
No em feu explicar perquè sent un rocker com jo devoció per aquest gènere musical, ni jo mateix m’ho explico, però vaig començar a comprar discos de rumba cat., als 12 anys.
Doncs be, far un parell de dies, m’he assabentat que ha mort als 73 anys, i de un infart, el Patriarca de la Rumba, el més gran de tots, al qui van nomenar James Brown de la Rumba Catalana.
Ha mort el Valentí Carbonell, més conegut com Tio Paló.
Un cas curiós, no havia estat mai professional, fins al 91 en que participa en un Macro concert de Rumba Catalana,al velòdrom d´Horta organitzat per Peret , allí canta un parell de cançons, i va passar com en el cas de Compay Segundo, la gent el va descobrir de cop, quan ja era una persona de la tercera edat.
A partir de llavors treballa en diferents espectacles, pel·lícules i vídeo clips de nombrosos artistes, entre ells Peret, Sabor de Gràcia, Jarabe de palo, Lucrecia, Ai Ai Ai i darrerament amb Macaco.
Tio Paló serà recordat com l’inductor, el “salero” i la inspiració de molts artistes del seu entorn.
El seu tarannà, i la seva xispa especial a la hora de cantar i ballar, el van convertir en tot un referent.
Com diu aquella rumba....
“En la calle la Cera el Bar Salchichón, es el dueño del Barrio el Tio Paló”.
Així era. Descansi en Pau.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

El Combat del Segle.

A molta gent no li agrada la boxa, dos homes donant-se cops, la sang el fetge bla bla bla....
Però un combat, amb dos púgils mítics, de lo millor que ha donat el quadrilàter, que van revolucionar la estètica i la tàctica d’aquest esport, ús ben prometo que és quasi bé art....
Ahir vaig llegir en un diari esportiu que feia 35 anys (30/10/74) del combat, Muhammad Ali vs George Foreman,
a Kinshasa, antic Zaire.
Combat organitzat per Don King,i que és va voler vendre al món com el combat del segle.
Un acte d’aquest calibre organitzat pel promotor dels cabells de punta, patrocinat pel tristament famós Mobutu i amb un Ali, ja en decadència, no sé no sé...
NO, no senyors, no us deixeu enganyar, de “Combat del Segle” només sen ha fet un, cap més esdeveniment pugilístic podrà superar en expectació i emoció, el combat:

Muhammad Ali vs Joe Frazier, amb el títol de Campió del Mon en joc.
Dia: 08/03/1971
Lloc: Madison Square Garden, New York.
Assistents: 22.000

Que explicar de Ali, que no estigui ja escrit? Una llegenda d’aquest esport, i una forma revolucionaria de boxejar, basada en un joc de cames que transformava en una dansa que marejava als contraris. Tot estil i estètica, l’elegància personificada, un boxejador de guant blanc, podríem dir!
Joe “Smoking” Frazier, era tot el contrari, quasi més ample que alt, uns pantalons mai vistos fins els genolls, un estil bast, però sabia encaixar com ningú, i tenia una arma “secreta”, un ganxo d’esquerra per tombar un toro.
El combat va durar els 15 “rounds”, programats, Frazier amb els ulls pràcticament tancats i Ali amb una pallissa al damunt que no s’aguantava, van escoltar com el veredicte era favorable a Frazier, patint així el gran Muhammad Ali, la seva primera derrota com a professional.
Podeu veure parcialment, si us agrada el boxeu i la seva èpica, el combat a youtube.
Això si que va ser el “Combat del Segle”, capaç d’acaparar l’atenció esportiva mundial durant unes hores.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

El sou dels polítics

Qui no s’ha preguntat algun cop, quan guanyen els polítics? Els professionals, els de bo de bo.
Si ho mereixen o no, en això no vull entrar, però m’he posat a indagar a traves d’Internet i aquest és el resultat.
Al sous marcats s’han d’afegir, les dietes, despeses etc...
També és curiós, remarcar que ho cobren en 12 pagues...no tenen pagues extres, pobres!!

-President del Govern Espanyol: 91.982.4 Euros.
-Vice President: 86.454.36 Euros.
-Ministre: 81.155,04 Euros
-Secretari d´Estat: 73.692 Euros
-Subsecretari d´Estat: 64.606 Euros.

Tots els ex Presidents del govern Espanyol, tenen una paga vitalícia de 90.000 Euros.

-President de la Generalitat de Catalunya: 169.446 Euros.
-Consellers: 127.737 Euros.
-President del Parlament: 152.954 Euros.
-Diputat simple 43.697 Euros.
Si el Diputat viu a Barcelona: Plus de 21.650 Euros.
Si el Diputat viu fins a 80 km de Barna: 28.090 Euros.
Si el Diputat viu fins de 81 a 180 km de Barna: 30.156 Euros.

Si ets d´Alforja i Diputat, et treus 73.853 Euros/Any.

Alcalde de Reus: 80.000 Euros.

#Fonts: La Vaguardia, El Periódico, Diari de Girona i Diari de Tarragona.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Ha mort Andrés Montes

Ostres tu, acabo de assabentar-me de la mort del Andrés Montes, periodista esportiu, especialitzat en retransmissions de basquet, encara que també va transmetre per la Sexta un mundial i un europeu de nacions, de futbol.
El passat 20 de setembre, el dia que Espanya és proclamava campiona d’Europa de basquet, ell posava fi a la seva carrera professional.
Montes serà sobre tot recordat per les seves frases “ingenioses”:
-Tiqui Taca
-Jugón
-Donde están las llaves, Salinas.
-Fútbol con Fatatas.
Però la seva frase més celebrada és sense dubte “La vida puede ser maravillosa”, i encara que t’agradés més o menys fent la seva feina, una cosa si tenia...entusiasme, adorava la seva feina i això és notava molt.

Jo, ara no el veia casi mai, però el recordo molt d’aquella època quan el canal +, donava en obert els partits de la NBA, a mitat dels anys 90, en hores intempestives, (3 de la matinada).
Ell ho sabia tot sobre Magic Johnson, Abdul Jabbar, Denis Rothman o Dominique Wilkins.
Ell ens va posar a molts al cap allò de: “I love this game!”
Andrés Montes, un negre blanquinós, amb ulleres rodones i “pajarita”.
Chapeau, va fer estil!

dilluns, 17 d’agost del 2009

Coses de l´estiu.

Quina barbaritat!!
Heu vist lo que es pot fer amb una galleda, una pala, un rasclet i una mica de traça.
Aquest nano promet.



dissabte, 15 d’agost del 2009

Festa d´Estiu

Com cada any, el 14 d’agost arriba la Festa d´Estiu.
La de ahir a la nit va discorre molt plàcidament.
La temperatura era molt bona, més aviat tirant a fresqueta.
El menú estava bé.
Els 300 comensals van poder ballar o fer-la petar, ja que el volum del quartet, no era tan excessiu com en altres ocasions.
Lo més remarcable...el vestit a lo “Wilma” , de la cantant dels Frenesí, i el repertori que portaven que va estar força bé.
Una vetllada agradable.

divendres, 14 d’agost del 2009

Bravo, Monsieur Le Monde.

Bravo, Monsieur le monde.
Chapeau, Monsieur le monde.
Même quand les gens diront.
Que vous ne tournez pas toujours très rond.

Bravo, pour vos montagnes.
C'est beau, c'est formidable.
Compliment pour vos saisons.
Qui nous donnent des idées de chansons.

Bravo, la mer.
On n'a jamais trouvé un vert plus bleu.
Un bleu plus vert.
Aucune symphonie.
N'est riche d'autant d'harmonie.
Qu'un merveilleux tonnerre.
Qui fait l'amour avec la pluie.

Bravo, le vent.
Qui fait ramper les blés.
Qui fait trembler les océans.
Bravo pour le soleil.
Et la colère du volcan.
Bravo pour l'arc-en-ciel.
Qui met de la joie dans le cœur d'un enfant.


Bravo, Monsieur le monde.
Chapeau, Monsieur le monde.
Nous vous demandons pardon.
Pour tous ceux qui vous abîmeront.
Bravo, Monsieur le monde.
Bravo, pour la colombe.
Si vous lui laissez la vie.
Nous vous dirons simplement merci.
(Michel Fugain)



dijous, 13 d’agost del 2009

S´ha de veure!!

N-340, direcció Barcelona, a l’altura de l´Arc de Bará, has d’anar amb ull o et passaràs l’entrada.
Tires 800 o 900 metres entre pins i xalets, i.......aquí esta!!!
De fora no sembla gaire cosa, però a dins, uffff!!
Una mica de romànic, un cert aire de Galícia, un toc de renaixentisme, una bona ració d´Al Andalús, tampoc hi pot faltar el Gòtic, el Rococó, l’estil medieval, el Sard.
Plantes, ombres, arcades i reixes de forja, racons discrets i passadissos.
Tot això ho poses a la coctelera, li dons una bona remenada i ale hop, ja ho tens....El Roc de Sant Gaietà.
S’ha de veure!!



Rèplica de la porta principal de la Catedral d´Àvila.


Un aire Al Andalús inconfusible.






dimarts, 4 d’agost del 2009

Firagost

Una explosió de llum, colors i sabors.

Firagost es la fira del camp català.
Una explosió de llum, colors i olors.
Un kilòmetre i mig de recinte firal, pels carrers de Valls.
Fruites, verdures, plantes, flors, vins, caves, cerveses, mel, olis, herbes de tota mena etc...
Del tot recomanable, dies 4 i 5 d’agost.

diumenge, 2 d’agost del 2009

Les Festes de Barqueres

A per el pernil!!!!

Aquest cap de setmana tenim las Festes de Barqueres.
Streap-tease per ells i elles. Jocs de cucanya, la Festa de la Cervesa, Disco Mòbil, Lluïts balls de nit, sardinada etc..
Tot un reguitzell d’activitats que fera que els veïns de la urbanització i tots aquells que vulguin apropar-se , ho passin molt bé.
Jo no hi penso faltar!!

dilluns, 27 de juliol del 2009

L’esport espanyol i el seu himne.

Paris, Champs-Elysées...un podi, tres homes.
El del mig es l’espanyol (madrileny) Roberto Contador i acaba de guanyar Le Tour de France, d’una manera més que brillant.
El Roberto es prepara, es posa el mallot bé, i llueix un gran somriure, es el moment més esperat......
Es treu la gorra i sona l´himne d’Espanya...einnn...queee..
Això no és el “himno nacional”...que si que ho és!!..que no!!!
Si, si que ho és....es l’himne , es l’himne de Dinamarca!!!!
Que mala suerrrrte!!!!

Definitivament l’esport espanyol i el seu himne no tenen sort.
Fa un parell de mesos problemes a Valencia, a la final de La Copa del Rey.
Uns anys enrere a Austràlia, partit inaugural de la Davis, un paio amb una trompeta mig embussada els va tocar l’himne oficial de la Segona República.
Any 1972 a Sapporo, Paquito Fernandez Ochoa, els va agafar a tots en calces, al guanyar l’eslàlom especial de les Olimpíades d’hivern, els japonesos van retardar varies hores la cerimònia d’entrega de medalles.....no trobaven l’himne espanyol enlloc.

Lo dit: Seleccions Esportives Catalanes ja!!!

diumenge, 26 de juliol del 2009

Les vacances d´un aturat (Cap. V)


El Serrallo avui a les 3 de la tarda.


Com ja és habitual a la família, en aquesta ultima setmana de juliol, fem el tradicional dinar al Serrallo, on celebrem el 23 de juliol i Sant Jaume, dues dates molt i molt assenyalades per nosaltres.
La cosa està més malament de lo que pensava. A tots els restaurants i bars, moltes taules buides en hora punta. Que recordi mai ho havia vist tan buit de gent un diumenge en ple estiu. Lamentable!!

dissabte, 25 de juliol del 2009

Les vacances d´un aturat (Cap. IV)

Desprès de la Setmana Cultural, la Urbanització Portugal-Alforja, entra de ple en la celebració de la seva Festa Major d’estiu.
Una abundant oferta cultural i lúdica, formen aquest 4 dies de festa.
Aquest any una de les novetats es la “Festa de l’escuma”, altament refrescant, i molt adient vista las temperatures que marca el mercuri aquests dies.Els mes joves i atrevits han fruït del blanc element, mentre els mes grans ho feien amb un altre tipus d’escuma a l’ombra de les moreres

diumenge, 19 de juliol del 2009

Les vacances d´un aturat (Cap III).

Els gegants d´Alforja ballant a les festes de Portugal
Encarni, la Presidenta de l´Associació de Veïns en acció!!
Diumenge 19/07/2009

Segueix la Setmana Cultural a l´urbanització Portugal-Alforja.
Ballada de Gegants d´Alforja i Paella Popular de marisc (això si que es cultura!!) a la zona de festes.


Les vacances d´un aturat (Cap II).

La trobada de puntaires, espectacular!
El jurat puntuant els diversos plats, presentats a concurs

La guanyadora absoluta del concurs, la coneixeu?
Dissabte 18/07/2009

Avui ha començat la Setmana Cultural de la Urbanització Portugal-Alforja.
A la tarda trobada de puntaires, a l’ombra de les moreres i trobada d’alguns veïns (entre ells un servidor), a l’ombra de la barra del bar.
A la nit concurs de plats típics, degustació del mateixos i “bailoteo” , això si, fotia una rasca que no vegis!!!


divendres, 17 de juliol del 2009

Les vacances d´un aturat.....

Aquest és un estiu molt estrany i molt especial per mi.
He decidit fer vacances, merescudes o no, però en faig tu!
Del 15 de juliol fins al 25 d’agost estaré en aquest estat semi eroticofestiu, que es diu... de vacances.

Tots aquests anys treballant com un negre, primer a l’hostaleria, on més és festa, més treballes.
Desprès a l’industria, on vas a torns, festius, de nit etc...
Si, guanyes calerons, no diré el contrari, però no tens temps o ànims per treure’n profit, no vius!
Collons ara que estic aturat, i amb temps per fer moltes coses i anar a llocs, no tinc un duro!!!
Es dura la vida del aturat, poca broma amb això.

Però no vull que tot plegat m’amargui les vacances, vull demostrar que amb pocs recursos i molta imaginació, també es pot passar-ho bé (soc optimista de mena!).
Les vacances d´un aturat.....

dilluns, 29 de juny del 2009

Els conills devoradors

Dedicat al meu amic Antonio Silva Silva de Valls, que fa 16 anys que surt a caçar i no ha matat mai res.... Però ell insisteix!!

Tret del Diari de Taragona (en castellá):

Los conejos devoradores.
Los conejos siguen creciendo en número sin control en las zonas agrícolas del Alt Camp y el Baix Penedès provocando destrozos en viñedos, campos de olivos, pero también de cereales y de huerta. Mientras la Generalitat habla de superpoblación, para los agricultores es una plaga. «En una jornada de trabajo es fácil ver a un centenar de conejos», explica Jordi Inglada, agricultor de Banyeres del Penedès.Lo peor es que nadie sabe cómo afrontar el incremento de conejos para controlar la especie. Su depredador natural, como es el zorro, es escaso en número, lo que permite la expansión de los roedores. Además una enfermedad que diezmaba a la especie como la mixomatosis parece que ya no causa tantas bajas.Los agricultores claman por los daños que los animales causan en sus campos. «Sorprende ver como algunos conejos trepan por las plantas para comer los brotes más altos», señala Inglada. «Mi padre lleva 70 años en la agricultura y nunca había visto tanta población de conejos».Sin embargo la Generalitat evita hablar de plaga y hasta considera que la población de conejos, aunque elevada, no crece, e incluso baja. Por ejemplo señala como en Alió (Alt Camp)se han cazado últimamente en las pruebas de control 119 animales por hectárea, cuando se había llegado a los 256.La caza es precisamente una manera de intentar reducir la población, pero en zonas como el Baix Penedès es especialmente complicado ya que la normativa evita disparar a menos de cien metros de un núcleo de población o de una carretera y la comerca está precisamente plagada de esas infraestructuras.En este sentido los agricultores creen que esa excesiva urbanización podría llegar a contribuir a la expansión de la especie, ya que la asentará en mayor número en los campos entre las urbanizaciones por la dificultad para la caza.Más cazaPara la caza, en las zonas autorizadas la Generalitat concedió permiso para poder practicarla hasta abril y se ha concedido otra prórroga hasta septiembre para enlazar con la temporada, por lo que se podrán abatir conejos todo el año. «Se ven a cualquier hora del día y ya ni huyen de la presencia humana», explica Jordi Inglada. Mientras la Generalitat mantiene el objetivo de realizar un estudio que calibre la población de conejos. De momento se señala que se ha comprobado que se cazan menos conejos en las batidas de control y que al tener alimento alternativo, los animales causarán menos daños en los campos agrícolas.



divendres, 29 de maig del 2009

Quin mes de maig!!

Foto de Jordi Ausàs

Els barcelonistes ja mai podrem oblidar aquest mes de maig gloriós, això passarà als anals de l’historia blaugrana, estem vivint un moment irrepetible, o no!!
Copa, Lliga i Champions com canten els de Kracòvia.
No s’ho creureu però vaig enviar un e-mail al meu metge de família preguntant si tantes dosis seguides de felicitat es nociu per la salut, la resposta es afortunadament negativa, la felicitat fa segregar endorfines de plaer!!
Es per això que quan marca el Barça, l’afició té un orgasme col·lectiu??

Su"pep"man!!!!
Aquest dies intensos han deixat imatges, aquí us poso las que més m’han agradat.

L´equip inicial.


L´Estadi Olímpic de Roma, magnífic!!



Escoltant els consells dels amics.
I ara, quatre retocs al planter i a per la temporada 2009/2010.
Felicitats a tots els meus amics/gues culés, ens ho mereixem!!! Ja no volem patir mai més!!!




diumenge, 17 de maig del 2009

No son d´aquest món!!

Quin Barça! Quin equipas! Això no es humà! No son d’aquest món!
Un equip que es tant i tant bo, que guanya les lligues sense baixar del autobús.
Dels tres títols en joc ja en tenim dos.
Ara falta el remat.....La Champions, el dia 27 de maig a les 11 de la nit sabrem si l’objectiu s’ha completat.
El Barça acudeix a Roma amb l’etiqueta de clar favorit, i això no es bo.
Sempre que el Barça ha anat de clar favorit a jugar una final, toca patir, recordeu Wembley, Atenes o Paris, guanyant o perdent, sempre patint.
El Barça a les finals mai dona la talla, de lo que realment es capaç de fer.
Aquest any serà diferent?
Eren clars favorits contra el Madrid, i els van fotre 6 gols!!
Eren clars favorits contra el Bilbao, i sen van endur 4!!
Velles dinàmiques estaran realment canviant a can Barça??
Es fant al fi les coses com cal en el vestidor blaugrana?
La cita es el dimecres 27 de maig a Roma.
Forzza Barça!!!

Espanya salva els mobles, gràcies a Andorra!

Doncs si, ho confesso...ahir a la nit la programació de tv a mirar per un culé era clara, el partit Villareal-R.Madrid, si els de la capital d’Espanya empataven o perdien, el Barça es proclamava campió sense baixar del autobús.
Però a mi per desgracia aquest tipus de partit em posa molt nerviós, i aquests dies ja he tingut la meva ració de nervis...i lo que falta (27 de maig!!).
Així que vaig emigrar a la primera cadena de Tve, on es celebrava el Festival d´Eurovisió 2009.
Finalment es va trencar el “Pacte de Varsòvia”, i Noruega va guanyar amb una cançó bastant original.
Espanya un desastre, no es que Soraya ho fes malament, però es que ho tenia tot en contra:
-La cançó, fa dos anys que el seu compositor la presenta a diferents càstings, es més de lo mateix, formula musical esgotada.
-Coreografia, res de res.
-Posta en escena, falta de originalitat total.
Resultat, penúltims, Grècia va donar 1 punt, Suïssa 1 punt, Portugal 7 punts, i gràcies a Andorra que va donar 12 punts (Com es nota que el comerç està malament!!), lo que va col·locar a Espanya en 24è posició amb 23 punts, i va evitar així el ridícul més espantós de TVE al festival europeu.
Ei!...! I deien del Rodolfo Chiquilicuatre i el seu ball del Chikichiki, ell va quedar en el lloc 16è amb 55 vots.
Xocant oi?

divendres, 24 d’abril del 2009

De personatges curiosos i programes de TV.

La Diada de Sant Jordi, vaig tenir la ocasió de parlar en un d’aquells xiringuitos politics de la Plaça del Castell, una estona amb aquest curiós personatge que es l´Ariel Santamaria. Regidor a l´Ajuntament de Reus, líder del Cori, polític juantxi, músic, però sobre tot i lo que el fa interessant... es aquesta mena de línea directe que té amb l´Elvis, on el Rei del Rock li don certes directrius per a triomfar en la política municipal reusenca. Deu ser que Memphis i Reus tenen problemàtiques semblants!!
L´Ariel es un tipus curiós, a banda del seu vestuari, gens pràctic i molt calorós en dies on el termòmetre s’enfila, es un conversador divertit, encara que el vaig veure una mica apagadot, la política crema company!, i més quan s´esta sol com ell.

He de confessar que soc seguidor del programa que emet Antena3 al vespre, “Ven a cenar conmigo”, on precisament va intervenir l´Ariel fa unes setmanes.
No va tenir sort, no va guanyar, però ens va fer fruir de moments al·lucinants i de pas va aprofitar per fer promoció de Reus.
Perquè aixó si que ho té l’home, es un estrafolari però més de Reus que l´Ariel......només el Prim!!!

P.D.
Dia 30 de abril, a 2/4 de 11 de la nit.
A la sala polivalent de La Pama de Reus.Ariel Santamaria i La Banda del Dr. Juantxi. (Rock juantxi).

dijous, 23 d’abril del 2009

Sant Jordi

Aquest any si!! Fa una pila d’anys que no podia gaudir de un Sant Jordi en condicions.
Sempre o per feina o per mal temps o per qualsevol altre motiu, em quedava sense una de les meves festes preferides.
Passejar per les paradetes de llibres a primera hora, quan encara no ha arribat la “marabunta” , triar, remenar, preguntar...
Cada any hi ha una sèrie de llibres que ja se sap que seran els més venuts. Els que més propaganda han fet, o els que surten en el moment oportú.
Jo aquest Sant Jordi no tindré problemes per decidir-me, fa dies que ja el tinc triat, em compraré “La mort a sis vint-i-cinc” de Jordi Cervera, reusenc exiliat a Badalona, premi 2009 Edebé de literatura juvenil, i amic meu de fa 35 anys.
Les critiques son bones i m’agrada molt la novel·la negra.

Jordi Cervera


diumenge, 29 de març del 2009

La primavera ha arribat

Foto by Sendo


Sembla que la primavera per fí ha arribat!!
El hivern ha estat fred i llarg, a la famosa marmota li ha costat decidir-se a sortir del cau.
La primavera ha tornat i espero que amb ella les ganes de tornar a escriure.
Salut i pol·len per tothom!!!