dissabte, 31 d’octubre del 2009

El Combat del Segle.

A molta gent no li agrada la boxa, dos homes donant-se cops, la sang el fetge bla bla bla....
Però un combat, amb dos púgils mítics, de lo millor que ha donat el quadrilàter, que van revolucionar la estètica i la tàctica d’aquest esport, ús ben prometo que és quasi bé art....
Ahir vaig llegir en un diari esportiu que feia 35 anys (30/10/74) del combat, Muhammad Ali vs George Foreman,
a Kinshasa, antic Zaire.
Combat organitzat per Don King,i que és va voler vendre al món com el combat del segle.
Un acte d’aquest calibre organitzat pel promotor dels cabells de punta, patrocinat pel tristament famós Mobutu i amb un Ali, ja en decadència, no sé no sé...
NO, no senyors, no us deixeu enganyar, de “Combat del Segle” només sen ha fet un, cap més esdeveniment pugilístic podrà superar en expectació i emoció, el combat:

Muhammad Ali vs Joe Frazier, amb el títol de Campió del Mon en joc.
Dia: 08/03/1971
Lloc: Madison Square Garden, New York.
Assistents: 22.000

Que explicar de Ali, que no estigui ja escrit? Una llegenda d’aquest esport, i una forma revolucionaria de boxejar, basada en un joc de cames que transformava en una dansa que marejava als contraris. Tot estil i estètica, l’elegància personificada, un boxejador de guant blanc, podríem dir!
Joe “Smoking” Frazier, era tot el contrari, quasi més ample que alt, uns pantalons mai vistos fins els genolls, un estil bast, però sabia encaixar com ningú, i tenia una arma “secreta”, un ganxo d’esquerra per tombar un toro.
El combat va durar els 15 “rounds”, programats, Frazier amb els ulls pràcticament tancats i Ali amb una pallissa al damunt que no s’aguantava, van escoltar com el veredicte era favorable a Frazier, patint així el gran Muhammad Ali, la seva primera derrota com a professional.
Podeu veure parcialment, si us agrada el boxeu i la seva èpica, el combat a youtube.
Això si que va ser el “Combat del Segle”, capaç d’acaparar l’atenció esportiva mundial durant unes hores.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

El sou dels polítics

Qui no s’ha preguntat algun cop, quan guanyen els polítics? Els professionals, els de bo de bo.
Si ho mereixen o no, en això no vull entrar, però m’he posat a indagar a traves d’Internet i aquest és el resultat.
Al sous marcats s’han d’afegir, les dietes, despeses etc...
També és curiós, remarcar que ho cobren en 12 pagues...no tenen pagues extres, pobres!!

-President del Govern Espanyol: 91.982.4 Euros.
-Vice President: 86.454.36 Euros.
-Ministre: 81.155,04 Euros
-Secretari d´Estat: 73.692 Euros
-Subsecretari d´Estat: 64.606 Euros.

Tots els ex Presidents del govern Espanyol, tenen una paga vitalícia de 90.000 Euros.

-President de la Generalitat de Catalunya: 169.446 Euros.
-Consellers: 127.737 Euros.
-President del Parlament: 152.954 Euros.
-Diputat simple 43.697 Euros.
Si el Diputat viu a Barcelona: Plus de 21.650 Euros.
Si el Diputat viu fins a 80 km de Barna: 28.090 Euros.
Si el Diputat viu fins de 81 a 180 km de Barna: 30.156 Euros.

Si ets d´Alforja i Diputat, et treus 73.853 Euros/Any.

Alcalde de Reus: 80.000 Euros.

#Fonts: La Vaguardia, El Periódico, Diari de Girona i Diari de Tarragona.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Ha mort Andrés Montes

Ostres tu, acabo de assabentar-me de la mort del Andrés Montes, periodista esportiu, especialitzat en retransmissions de basquet, encara que també va transmetre per la Sexta un mundial i un europeu de nacions, de futbol.
El passat 20 de setembre, el dia que Espanya és proclamava campiona d’Europa de basquet, ell posava fi a la seva carrera professional.
Montes serà sobre tot recordat per les seves frases “ingenioses”:
-Tiqui Taca
-Jugón
-Donde están las llaves, Salinas.
-Fútbol con Fatatas.
Però la seva frase més celebrada és sense dubte “La vida puede ser maravillosa”, i encara que t’agradés més o menys fent la seva feina, una cosa si tenia...entusiasme, adorava la seva feina i això és notava molt.

Jo, ara no el veia casi mai, però el recordo molt d’aquella època quan el canal +, donava en obert els partits de la NBA, a mitat dels anys 90, en hores intempestives, (3 de la matinada).
Ell ho sabia tot sobre Magic Johnson, Abdul Jabbar, Denis Rothman o Dominique Wilkins.
Ell ens va posar a molts al cap allò de: “I love this game!”
Andrés Montes, un negre blanquinós, amb ulleres rodones i “pajarita”.
Chapeau, va fer estil!