30 anys buscant una cançó.

http://www.youtube.com/watch?v=pHu_v_pWBPA


Aquesta cançó, és veritat, vaig esta 30 anys buscant-la, i segurament molts pensareu, i com pot ser això?
Us ho explico:
Els qui estudiàvem batxillerat a meitat del 70s a Reus, sobre tot penso en els que estàvem en el IES Salvador Vilaseca, teníem la costum, els divendres a la tarda, d’anar en bandada a passar-ho bé, o sigui ballar i prendre un “cubata” o dos, o tres.
El lloc on ens reuníem era “Els Ploms”, la seu social del club reusenc, situat al Palau Bofarull del carrer Llovera, que és convertia en discoteca, i és muntaven un saraus considerables,entre 300 i 500 persones en cada sessió.
Un divendres vaig escoltar una cançó estranya, especial, que no coneixia, cosa raríssima, ja que en aquells temps estava jo molt “al lloro” de totes les novetats que arribaven a Discos Quic i a Radio Bamo.
El cas és que vaig preguntar al Dj., el nom del grup, i entre el soroll de la musica i la meva taxa etílica, no vaig entendre gaire bé lo que m’explicava.
Al dia següent, vaig fer memòria sobre lo que em va dir el Dj., y nomé recordava la paraula Band.
I aquí va començar el meu periple, aquesta cançó no la vaig escoltar mai més, el Dj. dels Ploms va desaparèixer, i sabeu quants grups hi havia als 70s amb la paraula Band en el seu nom....bufffff!!!
Jo em vaig enrocar en lo que m’havia dit aquell noi era, Steve Miller Band, els de Abracadabra, The Joker o Fly like an Eagle.
I durant anys i anys a totes les fires del disc o mercadets que anava, buscava i comprava els Lp’s d’aquesta banda, amb la esperança d’escoltar la cançó perduda, però res de res, la cançó no apareixia per enlloc.
Desprès d’acumular una dotzena de Lp’s de Steve Miller Band, grup que per cert no m’entusiasma gaire, vaig decidir deixar-ho corre de moment.
A meitat dels 90s, vaig tenir accés per primer cop a Internet, i a un programa d’intercanvi d’arxius, sobre tot musicals, que és va convertir en llegendari, el Napster.
Allí hi era tot, tota la musica, lo més rar, lo més insospitat,tot ho podies trobar allí.
I vaig recomençar la recerca de la cançó perduda.....vaig posar Band al buscador i van sortir més de 5000 resultats.
Em vaig passar 15 dies, escoltant musica....fins que eureka!! La vaig trobar......
The Sensational Alex Harvey Band, collons (perdó!), no m’estranya que no recordes el nom!!! La cançó es diu The Faith Healer, I aquí us la poso…és una cançó entranya I difícil de digerir, aviso!!

Vist a la televisió

Noticia verídica:

Als Estats Units de Nord Amèrica i a Hongria, han prohibit al Pare Noel, fer petons als més petits.
Doncs si, molt em temo que la típica escena del nen/a segut/da a la falda del Pare Noel, ha passat a la historia. Al menys aquest Nadal. Les autoritats sanitàries d’aquests països han prohibit tant entranyable escena nadalenca, per considerar que els dos grups de persones que intervenen son considerats de risc en la prevenció de la grip A (h1n1).
Els nens per la seva vulnerabilitat natural i el Pare Noel, per ser obès i de la tercera edat.
De qui no han dit res, és dels elfs que l’acompanyen i dels rens.
Els Reis Mags, també tiren a gordets oi?

Nou Seleccionador Nacional de Futbol.

Fa uns dies, la Federació Catalana de Futbol, nomenava com a seleccionador nacional català a Johan Cruyff.
La pregunta del milió des de les hores és:
Serà Johan Cruyff un bon seleccionador per Catalunya?
Alguns és queixen de que no parla català, però és que en Cruyff és un cas únic, és tan llest que sembla que domini un bon grapat d’idiomes, quan en realitat els parla tots fatal, i segons ell fins i tot en holandès li costa comunicar-se. Res d’estrany per altre part en una persona que als 14 anys va canviar el cole per la pilota, tota la seva formació s’ha anat forjant sobre la marxa, a lo llarg dels anys i als llocs on ha viscut, cal dir que la seva dona, de molt bona família també l’ha ajudat molt en aquesta faceta de la seva vida.
Per altre banda per dirigir una selecció un o com a màxim un parell de cops al any, en partits amistosos, si et dius Cruyff, això ho pots fer amb una mà lligada a l’espatlla i els ulls embenats, sense cap problema.

No, el interès principal de que l’holandès volador sigui el responsable de la Selecció Nacional, és que de cop posa Catalunya a la primera divisió de las seleccions.
Cruyff es el número 1, i quan la selecció jugui, tots els ulls del món futbolístic (milions i milions!!) és fixaran en aquesta interessant selecció.
A més s’han acabat els problemes de contractació de seleccions de primer nivell per jugar contra Catalunya, Cruyff te amics molt influents a la cúpula d’aquest esport.
Si llegiu un quants posts més avall, ja sabreu de la meva admiració per aquest home, així que per mi, ell és el seleccionador ideal parli o no català, lo únic que sento de debò, és no veure en Johan a la banqueta amb en Charly Reixach de segon.

Homenatge al Tio Paló

Alguns de vosaltres, sabeu de la meva passió per la Rumba Catalana.
No em feu explicar perquè sent un rocker com jo devoció per aquest gènere musical, ni jo mateix m’ho explico, però vaig començar a comprar discos de rumba cat., als 12 anys.
Doncs be, far un parell de dies, m’he assabentat que ha mort als 73 anys, i de un infart, el Patriarca de la Rumba, el més gran de tots, al qui van nomenar James Brown de la Rumba Catalana.
Ha mort el Valentí Carbonell, més conegut com Tio Paló.
Un cas curiós, no havia estat mai professional, fins al 91 en que participa en un Macro concert de Rumba Catalana,al velòdrom d´Horta organitzat per Peret , allí canta un parell de cançons, i va passar com en el cas de Compay Segundo, la gent el va descobrir de cop, quan ja era una persona de la tercera edat.
A partir de llavors treballa en diferents espectacles, pel·lícules i vídeo clips de nombrosos artistes, entre ells Peret, Sabor de Gràcia, Jarabe de palo, Lucrecia, Ai Ai Ai i darrerament amb Macaco.
Tio Paló serà recordat com l’inductor, el “salero” i la inspiració de molts artistes del seu entorn.
El seu tarannà, i la seva xispa especial a la hora de cantar i ballar, el van convertir en tot un referent.
Com diu aquella rumba....
“En la calle la Cera el Bar Salchichón, es el dueño del Barrio el Tio Paló”.
Així era. Descansi en Pau.