El raconet del Sendu

Bones Festes!!!

2010-12-23T11:00:00.001-08:00

Bon Nadal i un 2011 com deu mana!!

La caiguda de un mite.

2010-10-13T14:41:00.001-07:00

Me cago en tot!!! Un altre mite que cau!!
No pots fiar-te de res!!
Anys i anys d’admiració i de misteri a la puta brossa!

La foto que esteu veient i que és la portada del famós “Hotel Califòrnia” dels Eagles.
Aquesta foto que tanta imaginació ha fet volar, que tanta tinta ha fet corre sobre la seva llegenda.
Que si estava aquí, que si estava allà.
Que si era el secret millor guardat del grup.
Resulta que…s’ha descobert el pastel.
L’Hotel Califòrnia no existeix com a tal, i la foto correspon al Hotel Beverly Hills de Los Angeles.
Buaaaaaaaaaaaaaa!!!!
Sort que sempre ens quedarà la cançó.

Concentració de motards.

2010-10-13T14:24:00.000-07:00

Aquesta imatge m’agrada molt, els Mossos també son humans, també posen “gasofa”.

Las preguntes son:
Paguen en efectiu?
Paguen en Visa?
Paguen cadascú lo seu?
Passa més tard Saura i ho paga tot?
Els fan crèdit?
Els fien?
Aprofiten per comprar la xocolatina o la bossa de xips?
Es sent el dependent del RepsolShop, sobre protegit?

Tant de bo estesis aquí!

2010-10-06T15:51:00.000-07:00

Així que creus que saps distingir,
El cel del infern?
El cel blau del dolor?
Saps distingir un camp verd,
D'un fred rail d’acer?
Un somriure d’un mal gest,
Creus que pots distingir?
Van aconseguir canviar-te,
Els teus herois per fantasmes?
Cendres ardents per arbres?
Aire calent per una brisa fresca?
Fred confort per un canvi?
I vas canviar un paper principal a la guerra,
Per un paper protagonista en una gàbia?

Tant de bo, tant de bo estesis aquí!.
Només érem dues ànimes perdudes,
Que neden en una peixera,
Any rere any,
Corrent sempre sobre
El mateix vell camí.
Què hem trobat?
Les mateixes pors de sempre,
Tant de bo estesis aquí!.

El Camí de les Estrelles.

2010-07-24T16:29:00.000-07:00

25 de Juliol 2010.
Avui es Sant Jaume, en altres èpoques dia de festa gran a casa nostra.
Quan Sant Jaume cau en diumenge, l’any en qüestió es declarat any Sant Compostel·là.
Si voleu fer el camí de Sant Jaume, o de les Estrelles, no escolliu mai el camí francès un estiu de Xacobeo, sembla l’estació de Sants en hora punta.
Jo el vaig fer a principis de maig d'un any normal i tot em va anar bastant bé.
Caminar sol, pensar, mirar, compartir, comunicar-se, cansar-se....que sa per l’anima i el cos es fer-se pelegrí durant uns dies.

Regidor "De guàrdia"

2010-03-09T06:54:00.000-08:00

Quan ets regidor “De guàrdia”, d’un ajuntament petit, us ben asseguro que et toquen fer les coses més variades i de vegades inclús entranyes.
Afortunadament aquest no va ser el cas, i la meva missió va ser divertida i enriquidora.
Una cinquantena de nens i nenes de l’escola Roca Bruna de les Borges van pujar al poble a passar el matí.
Els vaig fer la visita, tot resseguint la nova senyalització turística, instal•lada fa poc.
Els nens/nenes i les senyoretes s’ho van passar molt bé, i un servidor també, fent per un matí de guia turístic.

L'exemple alemany.

2010-02-23T08:00:00.000-08:00

És molt curiós això!!
La petita historia que us vull explicar, l’he escoltat per radio aquest matí i m’ha fet molta gràcia.
Per il•lustrar-la volia buscar una foto representativa i com la historia va d’un parat a Alemanya, doncs he obert el Google i he escrit “Keine arbeit”, “Sense treball”, i m’ha sortit aquesta foto, us ho podeu creure...una foto de una oficina de l’atur espanyola!!!!
El cas és que un fulano alemany, com us deia, ha celebrat recentment un aniversari bastant peculiar.
Fa 36 anys que viu de l’atur, i lo curiós és que las autoritats no ho havien detectat fins ara. Malgrat que quan va arribar als 30 anys va fer una macro festa al seu pis (que paga l’assistència social) i és veu que el sarau va ser tant potent que fins i tot, els veïns el van denunciar.
Aquest senyor i segons la seves pròpies declaracions es completament al•lèrgic al treball.
Un cop, ja no recorda quan es va posar a treballar, però a les 5 setmanes es va posar malalt de tenir que llevar-se tots els dies aviat i de veure les mateixes cares a la feina.
Veieu com tots els mites cauen....quantes vegades ens han refregat l’exemple alemany per la cara, com a model a seguir?
Aquest si ve a Espanya, haurà de pencar fins els 95 anys, per tenir dret a jubilar-se!!

30 anys buscant una cançó.

2009-11-25T04:40:00.000-08:00

http://www.youtube.com/watch?v=pHu_v_pWBPA

Aquesta cançó, és veritat, vaig esta 30 anys buscant-la, i segurament molts pensareu, i com pot ser això?
Us ho explico:
Els qui estudiàvem batxillerat a meitat del 70s a Reus, sobre tot penso en els que estàvem en el IES Salvador Vilaseca, teníem la costum, els divendres a la tarda, d’anar en bandada a passar-ho bé, o sigui ballar i prendre un “cubata” o dos, o tres.
El lloc on ens reuníem era “Els Ploms”, la seu social del club reusenc, situat al Palau Bofarull del carrer Llovera, que és convertia en discoteca, i és muntaven un saraus considerables,entre 300 i 500 persones en cada sessió.
Un divendres vaig escoltar una cançó estranya, especial, que no coneixia, cosa raríssima, ja que en aquells temps estava jo molt “al lloro” de totes les novetats que arribaven a Discos Quic i a Radio Bamo.
El cas és que vaig preguntar al Dj., el nom del grup, i entre el soroll de la musica i la meva taxa etílica, no vaig entendre gaire bé lo que m’explicava.
Al dia següent, vaig fer memòria sobre lo que em va dir el Dj., y nomé recordava la paraula Band.
I aquí va començar el meu periple, aquesta cançó no la vaig escoltar mai més, el Dj. dels Ploms va desaparèixer, i sabeu quants grups hi havia als 70s amb la paraula Band en el seu nom....bufffff!!!
Jo em vaig enrocar en lo que m’havia dit aquell noi era, Steve Miller Band, els de Abracadabra, The Joker o Fly like an Eagle.
I durant anys i anys a totes les fires del disc o mercadets que anava, buscava i comprava els Lp’s d’aquesta banda, amb la esperança d’escoltar la cançó perduda, però res de res, la cançó no apareixia per enlloc.
Desprès d’acumular una dotzena de Lp’s de Steve Miller Band, grup que per cert no m’entusiasma gaire, vaig decidir deixar-ho corre de moment.
A meitat dels 90s, vaig tenir accés per primer cop a Internet, i a un programa d’intercanvi d’arxius, sobre tot musicals, que és va convertir en llegendari, el Napster.
Allí hi era tot, tota la musica, lo més rar, lo més insospitat,tot ho podies trobar allí.
I vaig recomençar la recerca de la cançó perduda.....vaig posar Band al buscador i van sortir més de 5000 resultats.
Em vaig passar 15 dies, escoltant musica....fins que eureka!! La vaig trobar......
The Sensational Alex Harvey Band, collons (perdó!), no m’estranya que no recordes el nom!!! La cançó es diu The Faith Healer, I aquí us la poso…és una cançó entranya I difícil de digerir, aviso!!

Vist a la televisió

2009-11-24T07:36:00.000-08:00

Noticia verídica:

Als Estats Units de Nord Amèrica i a Hongria, han prohibit al Pare Noel, fer petons als més petits.
Doncs si, molt em temo que la típica escena del nen/a segut/da a la falda del Pare Noel, ha passat a la historia. Al menys aquest Nadal. Les autoritats sanitàries d’aquests països han prohibit tant entranyable escena nadalenca, per considerar que els dos grups de persones que intervenen son considerats de risc en la prevenció de la grip A (h1n1).
Els nens per la seva vulnerabilitat natural i el Pare Noel, per ser obès i de la tercera edat.
De qui no han dit res, és dels elfs que l’acompanyen i dels rens.
Els Reis Mags, també tiren a gordets oi?

Nou Seleccionador Nacional de Futbol.

2009-11-14T11:04:00.001-08:00

Fa uns dies, la Federació Catalana de Futbol, nomenava com a seleccionador nacional català a Johan Cruyff.
La pregunta del milió des de les hores és:
Serà Johan Cruyff un bon seleccionador per Catalunya?
Alguns és queixen de que no parla català, però és que en Cruyff és un cas únic, és tan llest que sembla que domini un bon grapat d’idiomes, quan en realitat els parla tots fatal, i segons ell fins i tot en holandès li costa comunicar-se. Res d’estrany per altre part en una persona que als 14 anys va canviar el cole per la pilota, tota la seva formació s’ha anat forjant sobre la marxa, a lo llarg dels anys i als llocs on ha viscut, cal dir que la seva dona, de molt bona família també l’ha ajudat molt en aquesta faceta de la seva vida.
Per altre banda per dirigir una selecció un o com a màxim un parell de cops al any, en partits amistosos, si et dius Cruyff, això ho pots fer amb una mà lligada a l’espatlla i els ulls embenats, sense cap problema.

No, el interès principal de que l’holandès volador sigui el responsable de la Selecció Nacional, és que de cop posa Catalunya a la primera divisió de las seleccions.
Cruyff es el número 1, i quan la selecció jugui, tots els ulls del món futbolístic (milions i milions!!) és fixaran en aquesta interessant selecció.
A més s’han acabat els problemes de contractació de seleccions de primer nivell per jugar contra Catalunya, Cruyff te amics molt influents a la cúpula d’aquest esport.
Si llegiu un quants posts més avall, ja sabreu de la meva admiració per aquest home, així que per mi, ell és el seleccionador ideal parli o no català, lo únic que sento de debò, és no veure en Johan a la banqueta amb en Charly Reixach de segon.

Homenatge al Tio Paló

2009-11-04T07:05:00.000-08:00

Alguns de vosaltres, sabeu de la meva passió per la Rumba Catalana.
No em feu explicar perquè sent un rocker com jo devoció per aquest gènere musical, ni jo mateix m’ho explico, però vaig començar a comprar discos de rumba cat., als 12 anys.
Doncs be, far un parell de dies, m’he assabentat que ha mort als 73 anys, i de un infart, el Patriarca de la Rumba, el més gran de tots, al qui van nomenar James Brown de la Rumba Catalana.
Ha mort el Valentí Carbonell, més conegut com Tio Paló.
Un cas curiós, no havia estat mai professional, fins al 91 en que participa en un Macro concert de Rumba Catalana,al velòdrom d´Horta organitzat per Peret , allí canta un parell de cançons, i va passar com en el cas de Compay Segundo, la gent el va descobrir de cop, quan ja era una persona de la tercera edat.
A partir de llavors treballa en diferents espectacles, pel·lícules i vídeo clips de nombrosos artistes, entre ells Peret, Sabor de Gràcia, Jarabe de palo, Lucrecia, Ai Ai Ai i darrerament amb Macaco.
Tio Paló serà recordat com l’inductor, el “salero” i la inspiració de molts artistes del seu entorn.
El seu tarannà, i la seva xispa especial a la hora de cantar i ballar, el van convertir en tot un referent.
Com diu aquella rumba....
“En la calle la Cera el Bar Salchichón, es el dueño del Barrio el Tio Paló”.
Així era. Descansi en Pau.

El Combat del Segle.

2009-10-31T04:26:00.000-07:00

A molta gent no li agrada la boxa, dos homes donant-se cops, la sang el fetge bla bla bla....
Però un combat, amb dos púgils mítics, de lo millor que ha donat el quadrilàter, que van revolucionar la estètica i la tàctica d’aquest esport, ús ben prometo que és quasi bé art....
Ahir vaig llegir en un diari esportiu que feia 35 anys (30/10/74) del combat, Muhammad Ali vs George Foreman,
a Kinshasa, antic Zaire.
Combat organitzat per Don King,i que és va voler vendre al món com el combat del segle.
Un acte d’aquest calibre organitzat pel promotor dels cabells de punta, patrocinat pel tristament famós Mobutu i amb un Ali, ja en decadència, no sé no sé...
NO, no senyors, no us deixeu enganyar, de “Combat del Segle” només sen ha fet un, cap més esdeveniment pugilístic podrà superar en expectació i emoció, el combat:

Muhammad Ali vs Joe Frazier, amb el títol de Campió del Mon en joc.
Dia: 08/03/1971
Lloc: Madison Square Garden, New York.
Assistents: 22.000

Que explicar de Ali, que no estigui ja escrit? Una llegenda d’aquest esport, i una forma revolucionaria de boxejar, basada en un joc de cames que transformava en una dansa que marejava als contraris. Tot estil i estètica, l’elegància personificada, un boxejador de guant blanc, podríem dir!
Joe “Smoking” Frazier, era tot el contrari, quasi més ample que alt, uns pantalons mai vistos fins els genolls, un estil bast, però sabia encaixar com ningú, i tenia una arma “secreta”, un ganxo d’esquerra per tombar un toro.
El combat va durar els 15 “rounds”, programats, Frazier amb els ulls pràcticament tancats i Ali amb una pallissa al damunt que no s’aguantava, van escoltar com el veredicte era favorable a Frazier, patint així el gran Muhammad Ali, la seva primera derrota com a professional.
Podeu veure parcialment, si us agrada el boxeu i la seva èpica, el combat a youtube.
Això si que va ser el “Combat del Segle”, capaç d’acaparar l’atenció esportiva mundial durant unes hores.

El sou dels polítics

2009-10-19T17:03:00.000-07:00

Qui no s’ha preguntat algun cop, quan guanyen els polítics? Els professionals, els de bo de bo.
Si ho mereixen o no, en això no vull entrar, però m’he posat a indagar a traves d’Internet i aquest és el resultat.
Al sous marcats s’han d’afegir, les dietes, despeses etc...
També és curiós, remarcar que ho cobren en 12 pagues...no tenen pagues extres, pobres!!

-President del Govern Espanyol: 91.982.4 Euros.
-Vice President: 86.454.36 Euros.
-Ministre: 81.155,04 Euros
-Secretari d´Estat: 73.692 Euros
-Subsecretari d´Estat: 64.606 Euros.

Tots els ex Presidents del govern Espanyol, tenen una paga vitalícia de 90.000 Euros.

-President de la Generalitat de Catalunya: 169.446 Euros.
-Consellers: 127.737 Euros.
-President del Parlament: 152.954 Euros.
-Diputat simple 43.697 Euros.
Si el Diputat viu a Barcelona: Plus de 21.650 Euros.
Si el Diputat viu fins a 80 km de Barna: 28.090 Euros.
Si el Diputat viu fins de 81 a 180 km de Barna: 30.156 Euros.

Si ets d´Alforja i Diputat, et treus 73.853 Euros/Any.

Alcalde de Reus: 80.000 Euros.

#Fonts: La Vaguardia, El Periódico, Diari de Girona i Diari de Tarragona.

Ha mort Andrés Montes

2009-10-16T15:56:00.001-07:00

Ostres tu, acabo de assabentar-me de la mort del Andrés Montes, periodista esportiu, especialitzat en retransmissions de basquet, encara que també va transmetre per la Sexta un mundial i un europeu de nacions, de futbol.
El passat 20 de setembre, el dia que Espanya és proclamava campiona d’Europa de basquet, ell posava fi a la seva carrera professional.
Montes serà sobre tot recordat per les seves frases “ingenioses”:
-Tiqui Taca
-Jugón
-Donde están las llaves, Salinas.
-Fútbol con Fatatas.
Però la seva frase més celebrada és sense dubte “La vida puede ser maravillosa”, i encara que t’agradés més o menys fent la seva feina, una cosa si tenia...entusiasme, adorava la seva feina i això és notava molt.

Jo, ara no el veia casi mai, però el recordo molt d’aquella època quan el canal +, donava en obert els partits de la NBA, a mitat dels anys 90, en hores intempestives, (3 de la matinada).
Ell ho sabia tot sobre Magic Johnson, Abdul Jabbar, Denis Rothman o Dominique Wilkins.
Ell ens va posar a molts al cap allò de: “I love this game!”
Andrés Montes, un negre blanquinós, amb ulleres rodones i “pajarita”.
Chapeau, va fer estil!

Coses de l´estiu.

2009-08-17T09:40:00.000-07:00

Quina barbaritat!!
Heu vist lo que es pot fer amb una galleda, una pala, un rasclet i una mica de traça.
Aquest nano promet.

Festa d´Estiu

2009-08-15T02:19:00.000-07:00

Com cada any, el 14 d’agost arriba la Festa d´Estiu.
La de ahir a la nit va discorre molt plàcidament.
La temperatura era molt bona, més aviat tirant a fresqueta.
El menú estava bé.
Els 300 comensals van poder ballar o fer-la petar, ja que el volum del quartet, no era tan excessiu com en altres ocasions.
Lo més remarcable...el vestit a lo “Wilma” , de la cantant dels Frenesí, i el repertori que portaven que va estar força bé.
Una vetllada agradable.

Bravo, Monsieur Le Monde.

2009-08-14T09:03:00.000-07:00

Bravo, Monsieur le monde.
Chapeau, Monsieur le monde.
Même quand les gens diront.
Que vous ne tournez pas toujours très rond.

Bravo, pour vos montagnes.
C'est beau, c'est formidable.
Compliment pour vos saisons.
Qui nous donnent des idées de chansons.

Bravo, la mer.

On n'a jamais trouvé un vert plus bleu.

Un bleu plus vert.

Aucune symphonie.

N'est riche d'autant d'harmonie.

Qu'un merveilleux tonnerre.

Qui fait l'amour avec la pluie.

Bravo, le vent.

Qui fait ramper les blés.

Qui fait trembler les océans.

Bravo pour le soleil.

Et la colère du volcan.

Bravo pour l'arc-en-ciel.

Qui met de la joie dans le cœur d'un enfant.

Bravo, Monsieur le monde.

Chapeau, Monsieur le monde.

Nous vous demandons pardon.

Pour tous ceux qui vous abîmeront.

Bravo, Monsieur le monde.

Bravo, pour la colombe.

Si vous lui laissez la vie.

Nous vous dirons simplement merci.

(Michel Fugain)

S´ha de veure!!

2009-08-13T11:46:00.000-07:00

N-340, direcció Barcelona, a l’altura de l´Arc de Bará, has d’anar amb ull o et passaràs l’entrada.
Tires 800 o 900 metres entre pins i xalets, i.......aquí esta!!!
De fora no sembla gaire cosa, però a dins, uffff!!
Una mica de romànic, un cert aire de Galícia, un toc de renaixentisme, una bona ració d´Al Andalús, tampoc hi pot faltar el Gòtic, el Rococó, l’estil medieval, el Sard.
Plantes, ombres, arcades i reixes de forja, racons discrets i passadissos.
Tot això ho poses a la coctelera, li dons una bona remenada i ale hop, ja ho tens....El Roc de Sant Gaietà.
S’ha de veure!!

Rèplica de la porta principal de la Catedral d´Àvila.

Un aire Al Andalús inconfusible.

Firagost

2009-08-04T08:33:00.000-07:00

Una explosió de llum, colors i sabors.

Firagost es la fira del camp català.
Una explosió de llum, colors i olors.
Un kilòmetre i mig de recinte firal, pels carrers de Valls.
Fruites, verdures, plantes, flors, vins, caves, cerveses, mel, olis, herbes de tota mena etc...
Del tot recomanable, dies 4 i 5 d’agost.

Les Festes de Barqueres

2009-08-02T04:33:00.000-07:00

A per el pernil!!!!

Aquest cap de setmana tenim las Festes de Barqueres.
Streap-tease per ells i elles. Jocs de cucanya, la Festa de la Cervesa, Disco Mòbil, Lluïts balls de nit, sardinada etc..
Tot un reguitzell d’activitats que fera que els veïns de la urbanització i tots aquells que vulguin apropar-se , ho passin molt bé.
Jo no hi penso faltar!!

L’esport espanyol i el seu himne.

2009-07-27T03:11:00.001-07:00

Paris, Champs-Elysées...un podi, tres homes.
El del mig es l’espanyol (madrileny) Roberto Contador i acaba de guanyar Le Tour de France, d’una manera més que brillant.
El Roberto es prepara, es posa el mallot bé, i llueix un gran somriure, es el moment més esperat......
Es treu la gorra i sona l´himne d’Espanya...einnn...queee..
Això no és el “himno nacional”...que si que ho és!!..que no!!!
Si, si que ho és....es l’himne , es l’himne de Dinamarca!!!!
Que mala suerrrrte!!!!

Definitivament l’esport espanyol i el seu himne no tenen sort.
Fa un parell de mesos problemes a Valencia, a la final de La Copa del Rey.
Uns anys enrere a Austràlia, partit inaugural de la Davis, un paio amb una trompeta mig embussada els va tocar l’himne oficial de la Segona República.
Any 1972 a Sapporo, Paquito Fernandez Ochoa, els va agafar a tots en calces, al guanyar l’eslàlom especial de les Olimpíades d’hivern, els japonesos van retardar varies hores la cerimònia d’entrega de medalles.....no trobaven l’himne espanyol enlloc.

Lo dit: Seleccions Esportives Catalanes ja!!!

Les vacances d´un aturat (Cap. V)

2009-07-26T16:25:00.000-07:00

El Serrallo avui a les 3 de la tarda.

Com ja és habitual a la família, en aquesta ultima setmana de juliol, fem el tradicional dinar al Serrallo, on celebrem el 23 de juliol i Sant Jaume, dues dates molt i molt assenyalades per nosaltres.
La cosa està més malament de lo que pensava. A tots els restaurants i bars, moltes taules buides en hora punta. Que recordi mai ho havia vist tan buit de gent un diumenge en ple estiu. Lamentable!!

Les vacances d´un aturat (Cap. IV)

2009-07-25T04:49:00.000-07:00

Desprès de la Setmana Cultural, la Urbanització Portugal-Alforja, entra de ple en la celebració de la seva Festa Major d’estiu.
Una abundant oferta cultural i lúdica, formen aquest 4 dies de festa.
Aquest any una de les novetats es la “Festa de l’escuma”, altament refrescant, i molt adient vista las temperatures que marca el mercuri aquests dies.Els mes joves i atrevits han fruït del blanc element, mentre els mes grans ho feien amb un altre tipus d’escuma a l’ombra de les moreres

Les vacances d´un aturat (Cap III).

2009-07-19T07:22:00.000-07:00

Els gegants d´Alforja ballant a les festes de Portugal

Encarni, la Presidenta de l´Associació de Veïns en acció!!

Diumenge 19/07/2009

Segueix la Setmana Cultural a l´urbanització Portugal-Alforja.
Ballada de Gegants d´Alforja i Paella Popular de marisc (això si que es cultura!!) a la zona de festes.

Les vacances d´un aturat (Cap II).

2009-07-19T02:55:00.001-07:00

La trobada de puntaires, espectacular!

El jurat puntuant els diversos plats, presentats a concurs

La guanyadora absoluta del concurs, la coneixeu?

Dissabte 18/07/2009

Avui ha començat la Setmana Cultural de la Urbanització Portugal-Alforja.
A la tarda trobada de puntaires, a l’ombra de les moreres i trobada d’alguns veïns (entre ells un servidor), a l’ombra de la barra del bar.
A la nit concurs de plats típics, degustació del mateixos i “bailoteo” , això si, fotia una rasca que no vegis!!!

Les vacances d´un aturat.....

2009-07-17T15:56:00.000-07:00

Aquest és un estiu molt estrany i molt especial per mi.
He decidit fer vacances, merescudes o no, però en faig tu!
Del 15 de juliol fins al 25 d’agost estaré en aquest estat semi eroticofestiu, que es diu... de vacances.

Tots aquests anys treballant com un negre, primer a l’hostaleria, on més és festa, més treballes.
Desprès a l’industria, on vas a torns, festius, de nit etc...
Si, guanyes calerons, no diré el contrari, però no tens temps o ànims per treure’n profit, no vius!
Collons ara que estic aturat, i amb temps per fer moltes coses i anar a llocs, no tinc un duro!!!
Es dura la vida del aturat, poca broma amb això.

Però no vull que tot plegat m’amargui les vacances, vull demostrar que amb pocs recursos i molta imaginació, també es pot passar-ho bé (soc optimista de mena!).
Les vacances d´un aturat.....

Els conills devoradors

2009-06-29T10:47:00.000-07:00

Dedicat al meu amic Antonio Silva Silva de Valls, que fa 16 anys que surt a caçar i no ha matat mai res.... Però ell insisteix!!

Tret del Diari de Taragona (en castellá):

Los conejos devoradores.
Los conejos siguen creciendo en número sin control en las zonas agrícolas del Alt Camp y el Baix Penedès provocando destrozos en viñedos, campos de olivos, pero también de cereales y de huerta. Mientras la Generalitat habla de superpoblación, para los agricultores es una plaga. «En una jornada de trabajo es fácil ver a un centenar de conejos», explica Jordi Inglada, agricultor de Banyeres del Penedès.Lo peor es que nadie sabe cómo afrontar el incremento de conejos para controlar la especie. Su depredador natural, como es el zorro, es escaso en número, lo que permite la expansión de los roedores. Además una enfermedad que diezmaba a la especie como la mixomatosis parece que ya no causa tantas bajas.Los agricultores claman por los daños que los animales causan en sus campos. «Sorprende ver como algunos conejos trepan por las plantas para comer los brotes más altos», señala Inglada. «Mi padre lleva 70 años en la agricultura y nunca había visto tanta población de conejos».Sin embargo la Generalitat evita hablar de plaga y hasta considera que la población de conejos, aunque elevada, no crece, e incluso baja. Por ejemplo señala como en Alió (Alt Camp)se han cazado últimamente en las pruebas de control 119 animales por hectárea, cuando se había llegado a los 256.La caza es precisamente una manera de intentar reducir la población, pero en zonas como el Baix Penedès es especialmente complicado ya que la normativa evita disparar a menos de cien metros de un núcleo de población o de una carretera y la comerca está precisamente plagada de esas infraestructuras.En este sentido los agricultores creen que esa excesiva urbanización podría llegar a contribuir a la expansión de la especie, ya que la asentará en mayor número en los campos entre las urbanizaciones por la dificultad para la caza.Más cazaPara la caza, en las zonas autorizadas la Generalitat concedió permiso para poder practicarla hasta abril y se ha concedido otra prórroga hasta septiembre para enlazar con la temporada, por lo que se podrán abatir conejos todo el año. «Se ven a cualquier hora del día y ya ni huyen de la presencia humana», explica Jordi Inglada. Mientras la Generalitat mantiene el objetivo de realizar un estudio que calibre la población de conejos. De momento se señala que se ha comprobado que se cazan menos conejos en las batidas de control y que al tener alimento alternativo, los animales causarán menos daños en los campos agrícolas.

Quin mes de maig!!

2009-05-29T04:09:00.000-07:00

Foto de Jordi Ausàs

Els barcelonistes ja mai podrem oblidar aquest mes de maig gloriós, això passarà als anals de l’historia blaugrana, estem vivint un moment irrepetible, o no!!
Copa, Lliga i Champions com canten els de Kracòvia.
No s’ho creureu però vaig enviar un e-mail al meu metge de família preguntant si tantes dosis seguides de felicitat es nociu per la salut, la resposta es afortunadament negativa, la felicitat fa segregar endorfines de plaer!!
Es per això que quan marca el Barça, l’afició té un orgasme col·lectiu??

Su"pep"man!!!!

Aquest dies intensos han deixat imatges, aquí us poso las que més m’han agradat.

L´equip inicial.

L´Estadi Olímpic de Roma, magnífic!!

Escoltant els consells dels amics.

I ara, quatre retocs al planter i a per la temporada 2009/2010.
Felicitats a tots els meus amics/gues culés, ens ho mereixem!!! Ja no volem patir mai més!!!

No son d´aquest món!!

2009-05-17T03:00:00.000-07:00

Quin Barça! Quin equipas! Això no es humà! No son d’aquest món!
Un equip que es tant i tant bo, que guanya les lligues sense baixar del autobús.
Dels tres títols en joc ja en tenim dos.
Ara falta el remat.....La Champions, el dia 27 de maig a les 11 de la nit sabrem si l’objectiu s’ha completat.
El Barça acudeix a Roma amb l’etiqueta de clar favorit, i això no es bo.
Sempre que el Barça ha anat de clar favorit a jugar una final, toca patir, recordeu Wembley, Atenes o Paris, guanyant o perdent, sempre patint.
El Barça a les finals mai dona la talla, de lo que realment es capaç de fer.
Aquest any serà diferent?
Eren clars favorits contra el Madrid, i els van fotre 6 gols!!
Eren clars favorits contra el Bilbao, i sen van endur 4!!
Velles dinàmiques estaran realment canviant a can Barça??
Es fant al fi les coses com cal en el vestidor blaugrana?
La cita es el dimecres 27 de maig a Roma.
Forzza Barça!!!

Espanya salva els mobles, gràcies a Andorra!

2009-05-17T02:13:00.000-07:00

Doncs si, ho confesso...ahir a la nit la programació de tv a mirar per un culé era clara, el partit Villareal-R.Madrid, si els de la capital d’Espanya empataven o perdien, el Barça es proclamava campió sense baixar del autobús.
Però a mi per desgracia aquest tipus de partit em posa molt nerviós, i aquests dies ja he tingut la meva ració de nervis...i lo que falta (27 de maig!!).
Així que vaig emigrar a la primera cadena de Tve, on es celebrava el Festival d´Eurovisió 2009.
Finalment es va trencar el “Pacte de Varsòvia”, i Noruega va guanyar amb una cançó bastant original.
Espanya un desastre, no es que Soraya ho fes malament, però es que ho tenia tot en contra:
-La cançó, fa dos anys que el seu compositor la presenta a diferents càstings, es més de lo mateix, formula musical esgotada.
-Coreografia, res de res.
-Posta en escena, falta de originalitat total.
Resultat, penúltims, Grècia va donar 1 punt, Suïssa 1 punt, Portugal 7 punts, i gràcies a Andorra que va donar 12 punts (Com es nota que el comerç està malament!!), lo que va col·locar a Espanya en 24è posició amb 23 punts, i va evitar així el ridícul més espantós de TVE al festival europeu.
Ei!...! I deien del Rodolfo Chiquilicuatre i el seu ball del Chikichiki, ell va quedar en el lloc 16è amb 55 vots.
Xocant oi?

De personatges curiosos i programes de TV.

2009-04-24T09:44:00.000-07:00

La Diada de Sant Jordi, vaig tenir la ocasió de parlar en un d’aquells xiringuitos politics de la Plaça del Castell, una estona amb aquest curiós personatge que es l´Ariel Santamaria. Regidor a l´Ajuntament de Reus, líder del Cori, polític juantxi, músic, però sobre tot i lo que el fa interessant... es aquesta mena de línea directe que té amb l´Elvis, on el Rei del Rock li don certes directrius per a triomfar en la política municipal reusenca. Deu ser que Memphis i Reus tenen problemàtiques semblants!!
L´Ariel es un tipus curiós, a banda del seu vestuari, gens pràctic i molt calorós en dies on el termòmetre s’enfila, es un conversador divertit, encara que el vaig veure una mica apagadot, la política crema company!, i més quan s´esta sol com ell.

He de confessar que soc seguidor del programa que emet Antena3 al vespre, “Ven a cenar conmigo”, on precisament va intervenir l´Ariel fa unes setmanes.
No va tenir sort, no va guanyar, però ens va fer fruir de moments al·lucinants i de pas va aprofitar per fer promoció de Reus.
Perquè aixó si que ho té l’home, es un estrafolari però més de Reus que l´Ariel......només el Prim!!!

P.D.
Dia 30 de abril, a 2/4 de 11 de la nit.
A la sala polivalent de La Pama de Reus.Ariel Santamaria i La Banda del Dr. Juantxi. (Rock juantxi).

Sant Jordi

2009-04-23T04:28:00.000-07:00

Aquest any si!! Fa una pila d’anys que no podia gaudir de un Sant Jordi en condicions.
Sempre o per feina o per mal temps o per qualsevol altre motiu, em quedava sense una de les meves festes preferides.
Passejar per les paradetes de llibres a primera hora, quan encara no ha arribat la “marabunta” , triar, remenar, preguntar...

Cada any hi ha una sèrie de llibres que ja se sap que seran els més venuts. Els que més propaganda han fet, o els que surten en el moment oportú.
Jo aquest Sant Jordi no tindré problemes per decidir-me, fa dies que ja el tinc triat, em compraré “La mort a sis vint-i-cinc” de Jordi Cervera, reusenc exiliat a Badalona, premi 2009 Edebé de literatura juvenil, i amic meu de fa 35 anys.
Les critiques son bones i m’agrada molt la novel·la negra.

Jordi Cervera

La primavera ha arribat

2009-03-29T11:46:00.000-07:00

Foto by Sendo

Sembla que la primavera per fí ha arribat!!
El hivern ha estat fred i llarg, a la famosa marmota li ha costat decidir-se a sortir del cau.
La primavera ha tornat i espero que amb ella les ganes de tornar a escriure.
Salut i pol·len per tothom!!!

Bones Festes a tothom!!

2008-12-27T07:47:00.000-08:00

Foto by Xevi Vilella

El meu cole

2008-11-12T16:51:00.000-08:00

Fa anys que parlem de fer una escola nova al poble, cada curs hi ha més canalla i les instal·lacions actuals s’han fet petites.
Tots esperem que aquesta antigua aspiració es pugui fer realitat lo més aviat possible.
Fa poc va caure entre les meves mans una fotografia de l’escola que vaig freqüentar durant 5 anys i em feia gracia ensenyar-vos la.
Com es pot veure, tres edificis d’aules, instal·lacions de lleure, pavelló esportiu, canxas de basquet, zones verdes, cantina, biblioteca etc...
Unes senyores instal·lacions.
1300 alumnes.
Situat en ple centre de Lausanne, es diu Collège Secondaire du Belvédère.
D’aquesta escola vaig passar directament al Salvador Vilaseca de Reus, que no era com ara, estic parlant del any 1975. Amics meus, quin contrast!!!!

Sorpresas te da la vida.

2008-10-28T16:37:00.000-07:00

A mitjans d’aquest octubre, vaig ser invitat per la Regidora de Turisme de Deltebre, a la inauguració de la Fira Gastronòmica d’aquesta simpàtica població.
Allí vaig tenir ocasió de provar i comprovar la riquesa gastronòmica de la comarca, us ho recomano!!!
Durant el certamen vaig tenir la sort de coincidir amb el Pep Sala, ex component de Sau, grup prou conegut al nostre país. Per si queda algun despistat “boig per tu”, va sortir de la seva guitarra.
Varem compartir conversa i unes especialitats de la terra, naturalment i com no podia ser d’altre manera varem parlar de musica.....de lo que havia fet, de lo que fa i de lo que li agradaria fer....
I un es va endur dos sorpreses... La primera de trobar-me davant de un tipus intel·ligent, ingeniós, que sap el que diu, molt senzill i a l’abast de tothom.
I la segona, durant la hora bona que varem estar xerrant els dos sols, i malgrat estar en un lloc a la vista, cap dels assistents va donar senyals de reconèixer-lo, es xocant oi?

Les discoteques

2008-09-19T04:43:00.000-07:00

Sempre he fet referències i no es cap secret que m’agrada molt la musica, tot tipus de musica, a lo llarg dels anys he escoltat tones de musica.
De fet, durant anys he estat relacionat directament amb la musica, com a Dj, a la radio etc...
Per això avui m’agradaria parlar de les discoteques.
Mon Dieu!! Com han canviat les discoteques, ara son centrales del house, paraisos del dance, sound systems etc... es diuen Desk, Pont Àeri, Decibelia, Piràmide o Kontrol, tot molt tecnològic i m’atreviria a dir sense romanticisme ni glamour, ara lo que prevaleix son els watts de so i llum, que tothom es mogui convulsivament i que “la festa no pari”
Dels meus temps (ja hi som amb les batalletes!!),era bastant diferent.
Primer, la decoració era molt important, es portaven els colors mes aviat vermellosos, els velluts en les tapisseries. Hi havien taules baixes i sillonets per que la gent consumis les begudes i parles. També existien unes zones mes aviat fosques i estratègicament col·locades.
El so solia ser bastant bo, tot i ser analògic.
La llum....no hi podia faltar la bola de mirallets ni el flash, tampoc la llum negra, que va ser retirada per ser nociva a la vista.
Els cambrers anaven d’etiqueta, fins i tot les begudes han canviat, als 70 que es de la època que estic parlant es bevia....Destornilladores, Lumumbas, San Franciscos, 43 amb pinya, licor d’ou amb coca-cola, cubata de Ricard, tot una seria de begudes infectes fetes a base de “garaffon” pur i dur. Clar així va néixer la psicodèlia ibèrica, sense necessitat d’altres drogues.
L’estructura musical sempre era la mateixa, 1 hora de musica rapida, ½ hora de musica lenta.
A la nostra zona les discos van proliferar com a bolets, sobre tot a Salou, les primeres van ser La Cage de Medrano i Flash Back, desprès van seguir l´Aloha, Happy Day, El Sotano, Caballo Blanco, Georgia, La Tarantula, Saint Germain, Kanguro, Mocambo etc... A finals dels 70, Salou comptava 28 discoteques.
A reus també es podia ballar, 2001 als baixos del hotel Gaudi, als Ploms (palau Bofarull), Coupé a prop de la plaça Catalunya, Cupido a la carretera de Salou, Georgia al campaneret.
Quins temps!!!
Els de mes de 40, saben de lo que estic parlant.
Ajudem a recordar noms que m’he deixat.
On anaves tu?

Smoke on the water.

2008-07-30T03:53:00.000-07:00

Smoke on the water, fire in the sky......
Montreux es una tranqui-la i molt aburgesada ciutat de la “riviera” suïssa romande, situada en el canton de Vaud, es coneguda per el seu Festival de Jazz (des de 1967), per el festival de TV “La Rose d´Or”, que va guanyar fa molts anys “la Cabina” amb en López Vazquez. També es una ciutat famosa entre els aficionats al hokey sobre patins, per el seu “ Torneig de les 6 nacions”. Es la típica ciutat de postal, on encara avui en dia viuen famosos i milionaris que es poden veure passejant , sota l’ombra protectora de la llegendària discreció dels seus habitants.
Dels famosos i ricatxos que hi viuen, en parlaré un altre dia.
Al grà...era un dia del mes de desembre, un dissabte, no recordo el dia, era 1971, Sendu & Family fan els 60 km que separen Lausanne, on viuen, de Montreux , per visitar i dinar a casa de uns amics, que mira per on també son de Reus (d’adopció...en realitat son de Porrera).
El dinar es agradable, fondue de formatge, que amb aquest fred apeteix molt.
Serien les 4 o 4 i mitja de la tarda quan sirenes de policia i bombers, trenquen el silenci helvètic, cosa totalment inaudita en un país on l’atropellament de un gos es noticia als diaris.
Tothom esta als balcons, per veure que passa....una columna de fum espès s’aixeca a poca distancia, a la bora del llac.
Sortim corrent a veure que s’està cremant, a penes hem recorregut 300 metres, i sentim gent que criden, “es el casino!!!” “s’està cremant el casino!!!”.
El Casino de Montreux, l’edifici mes emblemàtic, construït al 1881, per on han passat totes les figures del bel canto, del jazz, del pop i del rock.....justament el rock va ser el seu botxí, Frank Zappa i Deep Purple hi feien una jam session, un idiota va tirar una bengala i .......
Estàvem tots allí a la vora del llac mirant el fi de tant històric edifici, hi havia gent plorant a llàgrima viva i de cop....Buuuffffff, la caldera de mazout (Gasoil poc refinat que es fa servir per calefacció), va explotar.....milions d’espurnes van il·luminar el cel i al caure a l’aigua del llac van produir una fumada..... Ells els Deep Purple, també ho van veure i en aquell mateix moment va néixer la llegenda.....Smoke on the water, fire in the sky.

Mapes.

2008-07-26T00:22:00.000-07:00

Jo que soc incapaç, ho confesso, de interpretar el plano mes senzillet, ja no us dic res dels del Ikea!!!, vaig ser convidat ahir al vespre a la presentació del mapa excursionista “La Vall d´Alforja”, al Ateneu Cultural “Josep Taverna”.
L’acte va estar francament be i amb força assistència de públic.
En Martorell (l´Àngel), va fer la intró, 2 minutets de res, (que estrany no???, jajajajaja).
En Martorell (el Sendu), en repre del ajuntament, va parlar 3 minutets.
En Martorell (l´Àngel), va reprendre la paraula i aquest cop si, es va despatxar a gust, (ja deia jo!!).
Finalment va parlar en Joan Rossinyol, de l’editorial Piolet, qui ens va explicar com ha evolucionat la cartografia a lo llarg de la historia de la humanitat.
Tot plegat un acte, interessant i simpàtic.

Les decepcions i/o les desil•lusions.

2008-07-24T08:34:00.000-07:00

Les decepcions i/o les desil·lusions, que en realitat ve a ser lo mateix, son un dels sentiments més brutals i “ heavys” del gènere humà. Es molt difícil per no dir impossible tornar a confiar en quelcom o en algú en qui creies i t’ha decepciona´t.
Qui no ha tingut una mala experiència d’aquest tipus?
Sortosament el temps, es el millor remei conegut per oblidar, però de tant en tant quan mires endarrere i recordes, francament fa mal.

Aquell concert inoblidable

2008-07-23T09:27:00.000-07:00

A mi sempre m’agrada’t molt la musica en directe, he anat a bastants concerts, cada vegada menys (serà l’edat??).
El cas es que de tots o casi, guardo un bon record, un dia explicaré el fracàs de Status Quo a Roda de Barà, però ni ha un que tinc especialment guardat en funda anti pols, al fons de la meva memòria.
Dr. Feelgood, us diu quelcom? El grup de Lee Brilleaux i Wilko Johnson, un grup capaç d’omplir Wembley a principi dels 70, amb èxits com “She does right”, “Back in the Night” o la celebradisima “Going back Home”.
Els vaig veure per primer cop al 1976 a Grenoble, a “La Patinoire”, van actuar per uns 15000 incondicionals, vaig trobar entrada a la revenda, hem va costar una pasta, sort que el concert va estar molt bé.
La popularitat del grup va anar baixant durant els 80, fins a desaparèixer, o això pensava jo.
Mira per on que un dia de 1998, crec escoltar per radio, que Dr. Feelgood actuava a La Selva del Camp. A La Selva!!!! No pot ser ho he escoltat malament, segur!!!
Però no, era cert, Els Feelgood a dos passos de casa, incredible!!!
El dia en qüestió, cap a La Selva que hi falta gent, crec recordar que tocaven al Ateneu.
Allò va ser massa, una onada brutal de blues i rock inoblidable, la gent (bastants!!) s’ho va passar bomba i el grup també, la comunió va ser total, dos hores i mitja d’actuació.
Recordo molt bé que en un moment donat, el cantant va exclamar “ D´on collons surt tanta gent en aquest poblet?”
Delirant, amics!!
Dr Feelgood for ever!!
Dos anys desprès van actuar a La Palma de Reus, en el marc del “Festival de blues de Reus”, va estar bé però l’efecte sorpresa havia passat.
Si sou muleros, busqueu Dr. Feelgood “Stupidity”, i ja m’ho explicareu.

C´est son Anniversaire!

2008-07-21T15:49:00.000-07:00

Elle était si jolie, que je n'osais l'aimer. Elle était si jolie, je ne peux l'oublier. Elle était trop jolie, quand le vent l'emmenait. Elle fuyait ravie, et le vent me disait... Elle est bien trop jolie, et toi je te connais. L'aimer toute une vie, tu ne lui diras jamais. Oui mais elle est partie, c'est bête mais c'est vrai. Elle était si jolie, je ne l'oublierai jamais. Aujourd'hui c'est l'automne, et je pleure souvent .Aujourd'hui c'est l'automne, qu'il est loin le printemps. Dans le parc où frissonnent, les feuilles au vent mauvais. Sa robe tourbillonne, puis elle disparaît... Elle était si jolie, que je n'osais l'aimer. Elle était si jolie, je ne peux l'oublier. Elle était trop jolie, quand le vent l'emmenait. Elle était si jolie, je n'oublierai jamais.

Joyeux Anniversaire, S.....

Els ídols (3a part i ultima)

2008-07-19T10:14:00.000-07:00

Cruyff el dia del seu début amb l´Ajax, tenia 17 anys.

Hendrik Johannes Cruijff , va néixer el 25 d´ abril de 1947, en un barri d´Amsterdam proper al camp del Ajax.
Quan tenia 10 anys va ser escollit entre 300 nens per entrar a formar part de les categories inferiors del Ajax, aquí va començar la seva llegenda.
Si teniu un moment doneu un cop d’ull a la seva biografia, es digna de un bon guió cinematogràfic, tots els ingredients hi son!!!
Personalment soc fan seu incondicional, encara que sé que es imperfecte (cosa que ell no te tan clar!!!!), el segueixo desde que era jugador del mític Ajax de 1971, 72 i 73, un equip convertit en una maquina de futbol total, alguns segurament encara recordareu noms com els de Johan Neeskens, Johnny Rep o Ruud Krol, que junts a Cruyff van convertir l’equip holandès en tri campió d´Europa.
Desprès va arribar Johan al Barça per la “friolera” de 100 milions de pesetas (una burrada per l’època!!), lo que va passar a continuació es historia coneguda......

Els ídols (2a part)

2008-07-17T15:58:00.000-07:00

David Robert Jones , molt mes conegut com a David Bowie, alies... el Duc Blanc o El Camaleó.
Que explicar d’aquest geni de la musica pop/rock dels últims 40 anys, va editar el seu primer èxit al 1969.
Una veu extraordinària i una inspiració notable i original a l’hora de compondre.
També ha tingut fracassos, bastants... musicals, de representació, sentimentals, problemes seriosos amb las drogues, a principis dels 70, era el nº1, però no tenia ni un duro. Entre les drogues i el seu manager el tenien ben acollat.
Un dia va dir prou, es va reflotar i va jurar (Com la Scarlett!), que ningú més s’aprofitaria del seu treball gratuïtament (No sabia que vindria la mula!!!). Avui en dia es una de les principals fortunes del mon del show-bisness britànic.
Doncs si amics, aquest es un dels meus dos ídols, tenia tots els seus LP´s, pòsters per tota la habitació i fins i tot intentava portar el cabell com ell, difícil... el tio es canviava mes de pentinat que de mitjons!
LP´s recomanats:
-Diamond Dogs
-Young Americans
-David Bowie Live at the Tower Philadelphia
Simplement genial Mr. Bowie!!!

Els Ídols. (1a part).

2008-07-17T02:06:00.000-07:00

Qui no ha tingut en algun moment de la seva vida un o varius ídols?, un cantant, un esportista, un intel·lectual o inclòs un polític.
Els ídols son aquells triomfadors que per alguna misteriosa i intima raó sentim propers a nosaltres.
Però normalment els ídols son efímers, duran lo que duran i es disolveixen com terròs de sucre en tassa de cafè.
Lo meu en aquest aspecte no es gens normal, els meus dos ídols que he admirat i seguit desde els 12 anys, encara ho son avui en dia, tot i estan ja en edat de jubilació. Son gent que admiro profundament,no només perquè siguin triomfadors, sinó que han estat homes que s’han fet a ells mateixos, que han estat criticats, que no tot el que han fet ha estat digna d’admiració, però han reaccionat i s’han tornat a aixecar, en els propers dies us els presentaré, encara que els coneixeu segur.
Tu n’has tingut d’ídols?
Es poden saber?

Un lloc fantàstic.

2008-07-15T15:42:00.000-07:00

Si ets viatger/a, sabràs que de vegades arribes a un lloc on no saps ben bé perquè però t’hi trobes bé, en pau i relaxat, fins i tot sembla com si no fos la primera vegada que hi ets.
El Mont St-Michel, per mi es un d’aquests llocs, es fantàstic, es casi irreal, com sorgit del mar, respira espiritualitat i energia en cada recó de carrer en cada edifici.
Totalment recomanada la seva visita.

14 juliol (2a part)

2008-07-15T08:56:00.000-07:00

14 de juliol (2a part).

Com he comentat mes avall, el 14 de juliol es una data de molt bon record en la meva infantesa; Vacances escolars recent estrenades, calor, tardes de Tour, aquelles etapes on Merckx, Poupou, Ocaña o Fuentes eren els herois, enfundats en els llegendaris mallots de Faema, Bic, Peugeot o Kas. Quins temps! En blanc i negre es clar.
En aquells anys la meva família i jo, vivíem a Suïssa, a Lausanne, que es on es va fer famosa la frase aquella de....a la ville de....un moment....Barcelona!!!!
Però reprenent el fil del 14 de juliol, aquest era el dia marcat per la sortida cap a les vacances, cap a Catalunya, recordo al final dels anys 60, Lausanne-Reus, 1100 Km, 20/22 hores de trajecte, havíem d’entravessar mig territori Francès, sense autopistes es clar, cues a les fronteres, i en general la circulació era molt lenta acord als vehicles de l’època.
Nosaltres no ens podíem queixar, el pare tenia un bon cotxe, com el de la foto, arribava fàcilment als 90/100 km/h.
Quan entraves a Espanya, les carreteres encara eren més desastroses, recordeu els mes vells, la nacional al seu pas per l´Ordal?, la pujada al port a 30 km/h darrera de un Pegaso Comet tirant fum a dojo!!!
L´any passat vaig fer el mateix trajecte, tranquil·lament instal·lat al volant del meu cotxe, provis de climatitzador i sense sortir de l’autopista en 9 hores parant a dinar i vigilant els radars!!!

14 de juliol (1a part)

2008-07-14T11:15:00.000-07:00

El 14 de juliol sempre ha estat per mi una data màgica, no nomes perquè es la Festa Nacional Francesa, encara que bo es recordar que el 14 de juliol de 1789, els “sans culotte” van atacar la Bastille (presó) de Paris, per alliberar els presoners de la monarquia. Lo que no sabien es que aquell dia nomes hi havia 6 presoners.
Els fets van donar pas a un del esdeveniments mes importants de l’historia: La Revolution Française, i l´establiment de la República.

Estadísticas curióses de l´esdeveniment:

Fecha:
14 de julio de 1789
Lugar:
París, Francia
Resultado:
La Bastilla queda capturada y comienza formalmente la rebelión.
Beligerantes:
Monarquía francesa
Milicias parisinas (predecesores de la Guardia Nacional de Francia)
Comandantes:
Bernard-René de Launay (†) Príncipe de Lambesc, monarquia
Pierre-Augustin Hulin Camille Desmoulins, sans culotte
Fuerzas en combate:
Monarquia: 114 soldados, 30 piezas de artillería
Revolucionarios : 600 - 1000 sans culottes, 61 soldados regulares desertores, 5 cañones
Bajas
Monarquia: 1 (entre 6 y 10 murieron después del incidente)
Revolucionarios: 98 muertos73 heridos

Minuts musicals.

2008-07-13T09:26:00.000-07:00

Saps qui es Sealhenry Samuel, (Londres, 1963), més conegut amb l’apòcope de Seal? No es la ultima sensació del Arsenal o el golejador del Aston Villa!!
Es un del grans de la musica britànica, a cavall entre el soul i el disco sound, es el responsable de unes quantes obres mestre.
Del tot recomanable el seu MTV Best of unplugged, on podeu escoltar els seus gran èxits amb un senzills acompanyaments acústics.

Ei, jo no et posaré el video o la cançó, posa la mula a treballar!!!

Galileo

2008-07-12T01:10:00.000-07:00

Avui, us vull presentar un dels meus gossos, es el Galileo, la joia de la corona, la nineta del meus ulls. Un Shar-Pei color arena, de línea americana i sobretipat. Galileo de Los Leones Chinos, es el seu nom verdader, ja que té un pedigree només superat per la Duquessa d´Alba.
Fill, nét i nebot de Campions d´Espanya.
Fill de Campió d´Europa.
Nét de Sub Campió del Mon.
El seu pare ha estat varius cops Millor Shar Pei Espanyol.
Només té un defecte pobret.......Es Madrileny!!! (res no es perfecte).

Els ulls m´enganyen!!!!

2008-07-11T14:28:00.000-07:00

Mirant aquesta foto, no teniu la impressió de un déjà vu.
El paio es pastat al Cruyff, i diuen que també la toca com els àngels. Es diu Luka Modric, es croat i jugava en el Dinamo de Zagreb
El Barça anava a darrera, però fuuuuu ha passat el Tottenham ha deixat anar 25 milions de res i se l´han emportat cap a London.
Jugador a seguir la propera temporada de la Premier.

Relax

2008-07-11T14:08:00.000-07:00

Desprès de mesos de treball dur, tant a la feina com a la Casa Gran, un es mereix 4 o 5 dies de relax total.
Jo quan sigui gran, vull ser com el de la foto, quina paxorra!! quin “desparpajo”!!! Aquest nano promet!!

Aqui estem!!

2008-07-11T14:01:00.000-07:00

Com deia aquell, aquí estem perquè hem vingut.
Pues això, no sé massa bé cap on tirera aquest blog, ja es veurà sobre la marxa.